Systemd és un dimoni d'administració de sistema dissenyat exclusivament per l'API del nucli Linux. El nom ve del sufix system daemon (processos en segon pla) amb la lletra d.[1] El programa systemd va ser desenvolupat per substituir el sistema d'arrencada d'inici (init) heretat dels sistemes operatius System V i Berkeley Software Distribution (BSD). Al procés d'arrencada a Linux, és el procés arrencador i que s'executa en l'espai d'usuari, per tant, és el procés pare de tots els processos fills de l'espai usuari. Systemd està dissenyat per proveir un millor entorn de treball per a expressar les dependències del servei, permet fer més feina paral·lelament a l'inici del sistema i reduir la sobrecàrrega de la shell. Systemd va ser escrit per Lennart Poettering[2] i publicat com software lliure sota els términis de la GNU Lesser General Public License versió 2.1 o posterior.[3]
Disseny
Comparat amb el init de System V, systemd inclou l'ús de les següents tècniques:
- Els serveis d'activació de sockets i l'activació de busos, que condueix a una millor paral·lelització de serveis independents.
- cgroups s'utilitzen per fer un seguiment dels processos de servei, en lloc de PIDs. Això significa que els dimonis no poden "escapar" de systemd encara que estiguin doblement - bifurcat. Systemd és només per a Linux per disseny, ja que depèn de característiques com cgroups i fanotify.[4]
Història
Al maig de 2011, Fedora es va convertir en la primera distribució de Linux en habilitar systemd per defecte.[5] Distribucions en què systemd està habilitat per defecte:
Fedora 15 i superior,[6] Frugalware 1.5 i superior,[7] Mageia des de la versió 2,[8] Mandriva 2011,[9] openSUSE 12.1 i superior,[10] Arch Linux des d'octubre de 2012,[11] Siduction des de desembre de 2013,[12] CentOS 7 des de juliol de 2014 i Debian des de maig de 2015.[13]
Distribucions com Gentoo ofereixen paquets systemd com a elements no suportats oficialment.[14][15]
Lennart Poettering, qui fou el desenvolupador principal de Systemd, va abandonar les responsabilitats que exercia a Red Hat per a unir-se a Microsoft el juliol de 2022. Poc després s'anuncià que WSL a Windows 11 augmentava capacitats afavorint sobretot la compatibilitat dels paquets Snap d'Ubuntu.[16][17] Lennart Poettering, ja essent treballador de Microsoft, continuà exercint responsabilitats en el desenvolupament de Systemd.[18]
Referències
- ↑ Lennart Poettering, Kay Sievers, Thorsten Leemhuis. Control Centre: The systemd Linux init system. The H, 2012-05-08.
- ↑ Lennart Poettering. FAQs. 0pointer.
- ↑ README – License. freedesktop.org.
- ↑ Lennart Poettering. systemd FAQ, 2010-04-30.
- ↑ "F15 one page release notes", fedoraproject.org, 2001-05-24
- ↑ Dj Walker-Morgan. Fedora 15's Lovelock released. The H, 2011-05-24.
- ↑ Phayz. Review of 2011. Frugalware Project, 2012-01-17.
- ↑ Fabian Scherschel. Mageia 2 arrives with GNOME 3 and systemd. The H, 2012-05-23.
- ↑ Dj Walker-Morgan. Mandriva 2011 arrives with systemd. The H, 2011-08-29.
- ↑ Chris von Eitzen. openSUSE 12.1 arrives with systemd and Btrfs. The H, 2011-11-16.
- ↑ systemd is now the default on new installations. Arch Linux News, 2012-10-13.
- ↑ [enllaç sense format] http://news.siduction.org/2013/12/siduction-2013-2-rc1-released-with-systemd/
- ↑ Staff, Ars. «Debian 8: Linux’s most reliable distro makes its biggest change since 1993». Arstechnica, 01-05-2015. [Consulta: 1r maig 2024].
- ↑ Comment #210. Gentoo's Bugzilla.
- ↑ systemd. Gentoo's Documentation.
- ↑ Proven, Liam. «Lennart Poettering leaves Red Hat for Microsoft». The Register, 07-07-2022. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ arindam. «Systemd is Now Available in WSL, a Few Days After Systemd Creator Joins Microsoft» (en anglès americà). Debugpoint News, 22-09-2022. [Consulta: 12 març 2023].
- ↑ Medina, Eduardo. «systemd presenta run0, un "clon" de sudo para reemplazarlo». MuyLinux, 30-04-2024. [Consulta: 1r maig 2024].
Enllaços externs