PROFILPELAJAR.COM

*Syngonanthus nitens*
	;
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Poales
Família	Eriocaulaceae
Gènere	Syngonanthus
Espècie	Syngonanthus nitens ; Ruhland, 1903
Nomenclatura
Basiònim	Eriocaulon nitens

Syngonanthus nitens és una espècie de planta amb flors del gènere Syngonanthus dins la família de les Eriocaulàcies (Eriocaulaceae). És una planta nativa de les zones tropicals d'Amèrica del Sud.^[1] L'escap sec de la planta, la tija foral, presenta un característic color daurat, per aquest motiu és utilitzat per a la manufactura artesanal d'objectes. La brillantor metàl·lica és un efecte produït per l'acció combinada de l'absorció de determinades longituds d'ona de la radiació incident de la llum, gràcies als flavonoides que hi ha a l'escap, i a la reflexió d'altres.^[2]

Taxonomia

Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1831 a la revista Mémoires de l'Academie Imperiale des Sciences de St.-Petersbourg, amb el nom d'Eriocaulon nitens, pel botànic alemany August Gustav Heinrich von Bongard (1786-1839).^[3]^[4] Posteriorment, el botànic alemany Eugen Otto Wilhelm Ruhland (1878-1960), va moure el tàxon del gènere Eriocaulon al gènere Syngonanthus i des de llavors rep el nom de Syngonanthus nitens, aquest canvi va ser publicat l'any 1903 al tretzè volum de l'obra Das Pflanzenreich: regni vegetablilis conspectus.^[5]^[6]

Sinònims

Els següents noms científics són sinònims de Syngonanthus nitens:^[1]

Sinònims homotípics

Dupatya nitens (Bong.) Kuntze
Eriocaulon nitens Bong.
Paepalanthus nitens (Bong.) Kunth

Sinònims heterotípics

Eriocaulon filiforme Bong.
Eriocaulon maximiliani Mart.
Syngonanthus chrysanthus var. castrensis Moldenke & L.B.Sm.
Syngonanthus flavipes Moldenke
Syngonanthus kuhlmannii Moldenke
Syngonanthus nitens var. erectus Ruhland
Syngonanthus nitens var. filiformis (Bong.) Ruhland
Syngonanthus nitens var. hirtulus Ruhland
Syngonanthus nitens var. koernickei Ruhland
Syngonanthus nitens f. malmii Moldenke
Syngonanthus nitens f. pilosus Moldenke
Syngonanthus nitens var. viviparus Moldenke

Usos

Les propietats més reconegudes d'aquestes herbes són el color daurat, d'aquí li ve el seu nom en portugués, capim dourado, i la flexibilitat i durabilitat què, com a matèria primera, les fan idònies per ser manufacturades.^[7]

Aquesta herba era emprada pels indígenes del poble xerente. A la dècada del 1920 es va formar al Jalapão una comunitat quilombola d'ex-esclaus migrats de Bahia, que van aprendre dels xerentes la tècnica de la seva manufactura.^[8] Les tiges d'herba són cosides amb una fibra resistent, obtinguda de les fulles de la palmera buriti (Mauritia flexuosa), força abundant a la regió.^[9] La producció tradicional formava part de l'economia de subsistència de la localitat, passant de generació en generació sense grans canvis. Es produeixen principalment polseres, arracades, penjolls, clauers, bosses, cinturons, elements de decoració, sandàlies i roba.^[10]

No va ser fins a finals del segle xx que aquestes peces d'artesania no van guanyar rellevància nacional.^[11] Això va suposar un vertiginós creixement de la demanda i, a la llarga, va posar en risc la sostenibiltat dels conreus. El govern estatal de Tocantins va regular-ne el conreu, limitant-la a dos mesos per any (del 20 de setembre al 20 de novembre) i l'extracció in natura va ser prohibida. Es protegia així, no només els prats naturals, sinó també el creixement econòmic i social de la població local.^[12]

Encara que l'herba es pot trobar en una gran extensió de l'estepa brasilera coneguda com cerrado, en estats com Minas Gerais, Goiás, Tocantins o Bahia, històricament se la considera una herba pròpia del Parc Estatal del Jalapão (Tocantins) i, més concretament, de la localitat de Mateiros, on es va donar a conèixer la producció d'objectes fabricats amb el seu escap.^[13]

A més de la intensificació en la producció d'artesania, la gran amenaça d'aquesta espècie són els incendis i la desforestació que assolen el Brasil des de fa dècades.^[14]^[15]

Manufactures d'Herba daurada
Producció
Detall d'una mandala
Exposició i venda

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Syngonanthus nitens» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 1 de març 2024. [Consulta: 1r març 2024].
↑ Berlim et alii, 2014, p. 601-602.
↑ «Eriocaulon nitens Bong.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. Arxivat de l'original el 1 de març 2024. [Consulta: 1r març 2024].
↑ «Eriocaulon nitens» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. Arxivat de l'original el 1 de març 2024. [Consulta: 1r març 2024].
↑ «Syngonanthus nitens Ruhland» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. Arxivat de l'original el 1 de març 2024. [Consulta: 1r març 2024].
↑ Ruhland, 1903, p. 254.
↑ «Capim Dourado» (en portuguès brasiler). Museu do Cerrado, 18-10-2019. Arxivat de l'original el 2022-06-26. [Consulta: 17 gener 2022].
↑ «Una comunidad brasileña teje un tesoro en peligro extinción: el Capim Dourado» (en castellà). [EFE], 01-11-2015. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Sampaio, Maurício Bonesso. Boas práticas de manejo para o extrativismo sustentável do capim dourado e buriti (pdf). pt-br. Brasília: Embrapa Recursos Genéticos e Biotecnologia, 2010. ISBN 978-85-87697-65-3. Arxivat 2022-01-17 a Wayback Machine.
↑ «Artesanato em Capim Dourado» (en portuguès brasiler). Turismo Tocantins. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Farias, Elisangela. «Peças de capim dourado valem mais que 'ouro' na região do Jalapão» (en portuguès brasiler). G1, 02-10-2013. Arxivat de l'original el 2022-01-17. [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Schmidt, Isabel Belloni; Figueiredo, Isabel Benedetti; Scariot, Aldicir «Ethnobotany and effects of harvesting on the population ecology ofsyngonanthus nitens (bong.) ruhland (eriocaulaceae), a NTFP from Jalapão region, central Brazil» (en anglès). Economic Botany, 61, 1, 01-03-2007, pàg. 73. Arxivat de l'original el 2022-01-18. DOI: 10.1663/0013-0001(2007)61[73:EAEOHO]2.0.CO;2. ISSN: 1874-9364 [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Pizzio, Alex «Controversias sobre la certificación de indicación geográfica del oro vegetal de Jalapão: el caso de la comunidad Mumbuca, Mateiros (TO)». Cultura y Representaciones Sociales, 2018, pàg. 140–169. Arxivat de l'original el 2024-05-20. DOI: 10.28965/2018-25-05 [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Figueiredo, Isabel Benedetti. Efeito do fogo em populações de capim dourado (Syngonanthus nitens Eriocaulaceae) no Jalapão, TO (tesi) (en portuguès). Universidade de Brasília, 2007-07-06. Arxivat 2022-01-17 a Wayback Machine.
↑ «Desmatamento no Cerrado e resistências nos territórios» (en portuguès brasiler). IPPUR, 30-09-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-20. [Consulta: 17 gener 2022].

Bibliografia

Berlim, L.S.; Gonçalves, H.A.; Oliveira, V.S.; Mattoso, N.; Prudente, A.S.; Bezerra, A.G.; Schreiner, W.H. «Syngonanthus nitens: Why it looks like spun gold» (en anglès). Industrial Crops and Products, vol. 52, 2014, pàg. 597–602. DOI: 10.1016/j.indcrop.2013.11.030.
Ruhland, Eugen Otto Wilhelm «Eriocaulaceae» (en alemany i llatí). Das Pflanzenreich: regni vegetablilis conspectus [Leipzig], vol. 13, 27-03-1903, pàg. 4-294.