Els surinamesos són les persones que s'identifiquen amb el país de Surinam. Aquesta connexió pot ser residencial, legal, històrica o cultural. Per la majoria de surinamesos, existeixen diverses (o totes) d'aquestes connexions i són, col·lectivament, la font de ser "surinamès".
Població de Surinam
Surinam és una societat multiètnica i multilingüe, on viuen persones de diversos orígens ètnics, racials, religiosos i nacionals, amb la majoria de la població formada per immigrants del Vell Món i els seus descendents. Com a resultat, els surinamesos no equiparen la seva nacionalitat amb ètnia, sinó amb ciutadania i fidelitat a Surinam. A part de la població indígena, gairebé tots els surinamesos o els seus avantpassats van arribar des de l'era del descobriment i l'establiment de la colònia de Surinam, principalment d'Àfrica, Europa i Àsia.
Grups ètnics
La població de Surinam està formada per diversos grups ètnics:
Afrosurinamesos formen aproximadament el 37% de la població i se solen dividir en dos grups:
Els criolls (15,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que també tenen alguna barreja dels colons europeus (majoritàriament holandesos) i jueus.
El marrons (21,7%). Es tracta de descendents d'esclaus africans que van aconseguir escapar i establir-se la vida a la jungla amazònica. Les dues tribus marrons principals són ndjukes i saramaka. Altres tribus menors són els aluku, paramacans, kwinti i matawai.
Xinesos del Surinam, principalment descendents dels primers treballadors contractats del segle xix. La dècada de 1990 i principis del segle XXI van renovar la immigració a gran escala. L'any 2011 hi havia més de 40.000 xinesos a Surinam.[8]
Els Boeroes (derivat de boer, paraula del neerlandes que vol dir "granger") constitueix el grup més gran de surinamesos europeus. Són descendents de pagesos immigrants neerlandesos del segle xix.
Surinamesos multiracials formen el 13.4% de la població surinamesa.[9]
Població
La majoria dels habitants viuen al nord del país, a Paramaribo, al districte de Wanica i al districte de Nickerie. El comtat amb menys població és Sipaliwini, que cobreix la major part de l'interior de la nació i està poc habitat. Més de la meitat de la població viu a la capital i als voltants.
Emigració
La migració als Països Baixos va començar durant l’època colonial. Inicialment, aquesta era principalment l'elit colonial, però es va expandir durant els anys vint i trenta per incloure als que buscaven una millor educació, ocupació o altres oportunitats.[10]
Aproximadament 350.000 individus d’ascendència surinamesa viuen ara als Països Baixos, la migració massiva s’inicia en els anys previs a la independència de Surinam el 1975 i continua durant el govern militar als anys vuitanta i per motius econòmics en gran part estesa durant els anys noranta. Altres destinacions d’emigració són la Guaiana Francesa i els Estats Units.
Idiomes
A Surinam es parlen no menys de vint idiomes. La majoria de surinaesos són multilingües. Pel que fa al nombre de parlants, són les principals llengües a Surinam, successivament el neerlandès, Sranan tongo (crioll surinamès), anglès, Sarnami, javanès, i diferents llengües marrons (especialment saramacca i ndyuka). Atès que la majoria de surinamesos són multilingües (per exemple, en neerlandès i sranan tongo), la societat funciona com una diglòssia, on l'holandès és el registre estandarditzat de prestigi i el sranan tongo el vernacle informat del carrer.[11] El neerlandès serveix com a llengua de dret, govern, empresa, mitjans de comunicació i educació.[12]
Segons els resultats del setè cens general de població i habitatge, que es va celebrar el 2004, el neerlandès és la llengua domèstica més parlada del país, al voltant del 60% de la població que el parla a casa.[13] Un 24% més de la població parla neerladès com a segona llengua.[14][13] El Sranan Tongo, es parla principalment com a segona llengua al 46% de les llars, juntament amb el 22% de Sarnami i l'11% de javanès.
Religions
El 2012 s'ha informat de les següents estadístiques religioses:[15]
.jpg)
