Una porció de la superfície d'Enneper
En matemàtiques , en els camps de la geometria diferencial i geometria algebraica , la superfície d'Enneper és una superfície que s'autointersecciona i que pot ser descrita paramètricament per:
x
=
u
(
1
− − -->
u
2
/
3
+
v
2
)
/
3
,
{\displaystyle x=u(1-u^{2}/3+v^{2})/3,\ }
y
=
− − -->
v
(
1
− − -->
v
2
/
3
+
u
2
)
/
3
,
{\displaystyle y=-v(1-v^{2}/3+u^{2})/3,\ }
z
=
(
u
2
− − -->
v
2
)
/
3.
{\displaystyle z=(u^{2}-v^{2})/3.\ }
Va ser introduïda el 1864 per Alfred Enneper en connexió amb la teoria de la superfície minimal .[ 1] [ 2] [ 3] [ 4]
La parametrització de Weierstraß–Enneper és molt simple,
f
(
z
)
=
1
,
g
(
z
)
=
z
{\displaystyle f(z)=1,g(z)=z}
, i la forma paramètrica real es pot calcular a partir d'aquesta. La superfície està conjugada amb si mateixa.
Es poden usar mètodes d'implicitació de geometria algebraica per a trobar els punts de la superfície d'Enneper que satisfacen l'equació polinòmica de grau 9:
64
z
9
− − -->
128
z
7
+
64
z
5
− − -->
702
x
2
y
2
z
3
− − -->
18
x
2
y
2
z
+
144
(
y
2
z
6
− − -->
x
2
z
6
)
{\displaystyle 64z^{9}-128z^{7}+64z^{5}-702x^{2}y^{2}z^{3}-18x^{2}y^{2}z+144(y^{2}z^{6}-x^{2}z^{6})\ }
+
162
(
y
4
z
2
− − -->
x
4
z
2
)
+
27
(
y
6
− − -->
x
6
)
+
9
(
x
4
z
+
y
4
z
)
+
48
(
x
2
z
3
+
y
2
z
3
)
{\displaystyle {}+162(y^{4}z^{2}-x^{4}z^{2})+27(y^{6}-x^{6})+9(x^{4}z+y^{4}z)+48(x^{2}z^{3}+y^{2}z^{3})\ }
− − -->
432
(
x
2
z
5
+
y
2
z
5
)
+
81
(
x
4
y
2
− − -->
x
2
y
4
)
+
240
(
y
2
z
4
− − -->
x
2
z
4
)
− − -->
135
(
x
4
z
3
+
y
4
z
3
)
=
0.
{\displaystyle {}-432(x^{2}z^{5}+y^{2}z^{5})+81(x^{4}y^{2}-x^{2}y^{4})+240(y^{2}z^{4}-x^{2}z^{4})-135(x^{4}z^{3}+y^{4}z^{3})=0.\ }
Dualment, el pla tangent en el punt amb els paràmetres donats és
a
+
b
x
+
c
y
+
d
z
=
0
,
{\displaystyle a+bx+cy+dz=0,\ }
on:
a
=
− − -->
(
u
2
− − -->
v
2
)
(
1
+
u
2
/
3
+
v
2
/
3
)
,
{\displaystyle a=-(u^{2}-v^{2})(1+u^{2}/3+v^{2}/3),\ }
b
=
6
u
,
{\displaystyle b=6u,\ }
c
=
6
v
,
{\displaystyle c=6v,\ }
d
=
− − -->
3
(
1
− − -->
u
2
− − -->
v
2
)
.
{\displaystyle d=-3(1-u^{2}-v^{2}).\ }
Els seus coeficients satisfan l'equació polinòmica de grau sis implícita:
162
a
2
b
2
c
2
+
6
b
2
c
2
d
2
− − -->
4
(
b
6
+
c
6
)
+
54
(
a
b
4
d
− − -->
a
c
4
d
)
+
81
(
a
2
b
4
+
a
2
c
4
)
{\displaystyle 162a^{2}b^{2}c^{2}+6b^{2}c^{2}d^{2}-4(b^{6}+c^{6})+54(ab^{4}d-ac^{4}d)+81(a^{2}b^{4}+a^{2}c^{4})\ }
+
4
(
b
4
c
2
+
b
2
c
4
)
− − -->
3
(
b
4
d
2
+
c
4
d
2
)
+
36
(
a
b
2
d
3
− − -->
a
c
2
d
3
)
=
0.
{\displaystyle {}+4(b^{4}c^{2}+b^{2}c^{4})-3(b^{4}d^{2}+c^{4}d^{2})+36(ab^{2}d^{3}-ac^{2}d^{3})=0.\ }
El jacobià , la curvatura de Gauss i la curvatura mitjana són:
J
=
(
1
+
u
2
+
v
2
)
4
/
81
,
{\displaystyle J=(1+u^{2}+v^{2})^{4}/81,\ }
K
=
− − -->
(
4
/
9
)
/
J
,
{\displaystyle K=-(4/9)/J,\ }
H
=
0.
{\displaystyle H=0.\ }
La curvatura total és
− − -->
4
π π -->
{\displaystyle -4\pi }
. Osserman va demostrar que una superfície minimal completa en
R
3
{\displaystyle \mathbb {R} ^{3}}
amb una curvatura total de
− − -->
4
π π -->
{\displaystyle -4\pi }
és o bé el catenoide o la superfície d'Enneper.[ 5]
Una altra propietat n'és que totes les superfícies de Bézier minimals bicúbiques, fins a una transformació afí , són trossos d'aquesta superfície.[ 6]
Es pot generalitzar a ordres de simetria rotacional majors usant la parametrització de Weierstraß–Enneper
f
(
z
)
=
1
,
g
(
z
)
=
z
k
{\displaystyle f(z)=1,g(z)=z^{k}}
per a sencers k>1.[ 3] Pot ser generalitzada per a majors dimensions; es coneixen superfícies semblants a la superfície d'Enneper en
R
n
{\displaystyle \mathbb {R} ^{n}}
fins a n igual a 7.[ 7]
Referències
↑ J.C. c. Nitsche, "Vorlesungen über Minimalflächen", Springer (1975)
↑ Francisco J. López, Francisco Martín, Complete minimal surfaces in R3
↑ 3,0 3,1 Ulrich Dierkes, Stefan Hildebrandt, Friedrich Sauvigny (2010). Minimal Surfaces. Berlin Heidelberg: Springer. ISBN 978-3-642-11697-1
↑ Weisstein , Eric W. , «Enneper's Minimal Surface» a MathWorld (en anglès).
↑ R. Osserman, A survey of Minimal Surfaces. Vol. 1, Cambridge Univ. Press, New York (1989).
↑ Cosín, C., Monterde, Bézier surfaces of minimal area. In Computational Science — ICCS 2002, eds. J., Sloot, Peter, Hoekstra, Alfons, Tan, C., Dongarra, Jack . Lecture Notes in Computer Science 2330, Springer Berlin / Heidelberg, 2002. pp. 72-81 ISBN 978-3-540-43593-8
↑ Jaigyoung Choe, On the existence of higher dimensional Enneper's surface, Commentarii Mathematici Helvetici 1996, Volume 71, Issue 1, pp 556-569
Enllaços externs