A partir de les llengües preromanes, s'estableix la diferenciació entre el substrat iberobasc, el substrat cèltic i el substrat sorotàptic.
El substrat iberobasc està format per dues llengües diferents que van estar en contacte. Alguns dels elements del lèxic general que han restat en el català són: esquerre, pissarra, estalviar, bassa i paparra. I alguns topònims d'origen basc del nord-oest de Catalunya com: Esterri, Benavarri,Ordino, entre d'altres. La situació geogràfica d'aquests topònims correspon a les zones ocupades per, entre d'altres, les tribus dels ilergets, actualment la major part de les comarques lleidatanes, i dels ceretans, distribuïts per les valls altes del Segre.
El substrat cèltic correspon al poble indoeuropeu dels celtes. La major part dels celtismes són essencialment topònims com: Besalú, Salardú, Verdú, entre d'altres.
El substrat sorotàptic prové del sorotapte, una llengua indoeuropea precelta, de la qual es conserven alguns elements com el mot comú barana, per exemple.
Bibliografia
AADD, Síntesi d'història de la llengua catalana, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1981.
