Stout imperialTipus | Stout |
---|
Tradició | Anglesa |
---|
|
Fermentació | Alta |
---|
Densitat | 4-7.5 graus Plato |
---|
Amargor | 45-65 IBUS |
---|
Grau alcohòlic | 7-12º |
---|
Color | 20 / 40 SRM |
---|
Stout imperial (en anglès: Imperial Stout també coneguda com a Russian imperial stout o imperial Russian stout) és un tipus específic de cervesa, extremament fosca i amb una alta graduació alcohòlica. Es caracteritza pels seus aromes i sabors intensament maltosos, molt torrats, sovint amb accents de fruita seca (panses, figues) o àcid làctic. Presenta un alt contingut d'alcohol —nou o deu graus són habituals però pot passar dels 15— i una concentració de llúpol entre mitjana i alta, tot i que l'amargor queda parcialment amagada pel seu fort caràcter maltós.[1]
Fou fabricada per primera vegada al segle xvii a la fàbrica de cervesa Thrale a Londres, per exportar-la a la cort de Caterina II de Rússia.[2] El 1781 la fàbrica de cervesa va canviar de mans i la cervesa va passar a anomenar-se Barclay Perkins Imperial Stout Brown.[3] La major graduació alcohòlica era necessària per evitar la congelació de la cervesa durant el transport gèlid per la mar Bàltica.[4] Les altes concentracions de llúpol, com en el cas de les IPA (Indian Pale Ale), ajudaven a conservar la cervesa perquè no es fes malbé durant el llarg viatge. Amb el temps el terme imperial així com el terme russian —aplicats a la cervesa— han passat a ser sinònims d'alta graduació i s'apliquen a altres estils que no tenen però, aquesta tradició exportadora.
Actualment es produeix en molts països, és especialment popular als Estats Units, al Canadà, a Anglaterra i als països escandinaus.
Referències