Charles) Stewart Macpherson (Liverpool, 29 de març, 1865 - Londres, 27 de març, 1941), va ser un músic anglès d'origen escocès.
Stewart Macpherson va estudiar a la Royal Academy of Music de Londres. Va ser alumne del compositor Walter Macfarren. El 1887, es va incorporar al personal de la "RAM" i va ensenyar harmonia i composició. Va fundar l'Associació de Professors de Música l'any 1908, i en va ser president fins al 1923. De 1925 a 1927, va ser degà de la Facultat de Música de la Universitat de Londres.[1] Entre els seus alumnes destacats hi havia el violinista John Waterhouse i la violinista i compositora Susan Spain-Dunk.
Macpherson va ser principalment un educador musical, i és recordat per llibres de text com "Practical Harmony" (1894), "Form in Music" (1908) i "Melody and Harmony" (1920)[2] També compositor, pianista i director coral i orquestral en el seu anterior anys, Macpherson va escriure una Simfonia en Do (1880), una Missa en Re (1898) i un Concert a la fantasia per a violí i orquestra (1904). Macpherson va guanyar la Medalla Charles Lucas per a la composició el 1884. Va ser nomenat director de la "Westminster Orchestral Society" el 1885, càrrec on va romandre durant diversos anys.[3]
Va morir a Londres el 27 de març de 1941, als 75 anys.
A Simple Introduction to the Principles of Tonality (1929)
A Commentary on ... the Forty-Eight Preludes and Fugues (Das Wohltemperirte Klavier) of Johann Sebastian Bach (1934–1937)
Cameos of Musical History (1937)
Referències
↑Shaw, Watkins (2001). "Macpherson, (Charles) Stewart". Grove Music Online (8th ed.). Oxford University Press. doi:10.1093/gmo/9781561592630.article.17377. ISBN 978-1-56159-263-0.
↑Scholes, Percy A. (June 1941). "Stewart Macpherson". The Musical Times (obituary). 82 (1180): 239–240. JSTOR 922394.
↑"Who's Who?". Musical Standard. Vol. 9, no. 227. 7 May 1898. p. 296.