Steve Smith és un bateria nord-americà de jazz, rock i pop, conegut principalment per la seva col·laboració amb el grup nord-americà Journey durant els anys 1979-1985 i 1996-1998.
Primers anys
Smith va rebre la seva primera bateria als dos anys i el 1963 va començar a prendre classes formals amb el professor de bateria local de Boston, Bill Flanagan, que tocava en grans bandes a l'era del swing. Smith va tenir la seva primera bateria "real" quan tenia 12 anys. Moltes nits, es podia escoltar a Steve practicant en un petit cobert al pati del darrere de la seva casa de Harvard Street. Smith va actuar al programa habitual de bandes escolars i bandes de garatge durant la seva adolescència, inclòs Clyde, una sensació de South Shore, però també va començar a ampliar la seva experiència interpretant tocant en una banda de concerts professional i la big band del Bridgewater State College local.
Estil musical
Destaquen les seves interpretacions als discs, Escape (1981), d'on surt el senzill "Open Arms" (inclòs a la banda sonora del film Heavy Metal), i Frontiers (1983).
Té un estil característic per la seva manera de combinar les formes rítmiques del rock amb les més creatives del jazz. Va proporcionar al grup Journey una àmplia gamma de patrons rítmics, més enllà del compàs bàsic 4/4 del rock, afegint-hi compassos combinats i figures sincopades.
Ha tingut diversos reconeixements a la revista Modern Drummer i ha participat en el festival que organitza aquesta publicació. També va participar en el Buddy Rich Memorial Festival.
Hi ha un DVD amb el títol WSteve Smith Drum Legacy, Standing on the shouldres of Giants", editat per Hudson Music-instructional Drum DVD´s (hudsonmusic.com).
Actualment la seva carrera es mou més dins del món del jazz.
Carrera
Es va graduar de secundària l'any 1972, i als 19 anys es va unir a la Lin Biviano Big Band, tocant amb ells durant dos anys. Després de l'escola secundària, Smith va assistir al "Berklee College of Music" i va estudiar amb Alan Dawson. A principis dels anys 90, va estudiar amb Freddie Gruber. Va gravar i va fer una gira amb el violinista de jazz Jean-Luc Ponty el 1977–78. Va ser el bateria de l'àlbum Focus Focus con Proby (1978) i va tocar amb Ronnie Montrose. De 1978 a 1985, va ser el bateria de la banda de rock Journey. Va deixar la banda el 1985, però va tornar el 1995 per a l'àlbum de retorn de la banda, Trial by Fire. Mentrestant, va actuar amb "Journey offshoot The Storm". El 2015, es va tornar a incorporar a Journey,[1] però va ser acomiadat del grup (juntament amb el baixista Ross Valory) el març de 2020.[2]
Des de 1977, Smith dirigeix el seu propi grup de jazz, "Vital Information". El bateria Neil Peart de Rush el va convidar l'any 1994 a actuar a Burning for Buddy: A Tribute to the Music of Buddy Ric, un àlbum tribut a Buddy Rich, que va inspirar els dos bateria. Smith va gravar la cançó "Nutville" i va ser convidat per a l'àlbum tribut seqüela, Burning for Buddy: A Tribute to the Music of Buddy Rich, Vol. 2, per al qual va gravar "Moment's Notice". Va gravar dos àlbums amb Buddy's Buddies, un quintet format per músics que van tocar amb Rich. El 2007, Smith i Buddy's Buddies van passar a anomenar-se "Steve Smith's Jazz Legacy". La banda ret homenatge a molts grans bateristes de jazz a més de Buddy Rich. El 1989, Smith va encapçalar el Concert de beques "Buddy Rich Memorial" celebrat a la ciutat de Nova York, fent un duet amb el bateria Marvin "Smitty" Smith. Smith va llançar dos àlbums, Very Live at Ronnie Scott's Set One i Set Two, per a Tone Center, gravats al club de Ronnie Scott a Londres.
El 2001, la revista "Modern Drummer" va nomenar Smith com un dels 25 millors bateristes de tots els temps. Durant l'any següent, va ser votat al "Modern Drummer Hall of Fame". El 2003, el seu DVD Steve Smith Drumset Technique – History of the U.S. Beat va ser votat com el DVD educatiu número 1 de l'any.[3]