Stellaria és un gènere de plantes amb flor herbàcies, anuals, que pertany a la família Caryophyllaceae. Comprèn una norantena llarga d'espècies repartides arreu del món. Als Països Catalans se'n fan cinc espècies: el morró (Stellaria media), que és la més comuna, la rèvola (Stellaria holostea) i les més rares Stellaria alsine, Stellaria graminea i Stellaria nemorum.[1]
Produeix plantes amb inflorescències cimoses ramificades, amb flors blanques de cinc pètals, que en moltes espècies estan profundament dividits en dos lòbuls, de manera que a primer cop d'ull aparenten ser deu pètals en comptes de cinc. En general tenen 10 estams i un pistil amb tres estils. Les tiges són herbàcies i toves i normalment molt ramificades.[2]
El seu nom prové del mot llatí stella, estrella. Fa al·lusió a l'aspecte d'estrella produït pels pètals, oberts com una rosa dels vents o una estrella de mar.
Taxonomia
Referències
- ↑ de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ DE WIT, H.C.D. Plantas superiores. Barcelona, 1966. Seix Barral (Ed. Original. De wereld del planten. Hogere planten. La Haia, 1964)(castellà)
Enllaços externs
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
