Stella cœli extirpavit
Stella cœli extirpavit és una antiga antífona a la Verge Maria, entonada amb motiu de plagues i contagis.[1]
Sembla que l'himne Stella Caeli Extirpavit fou compost per les germanes del monestir de Santa Clara, a Coïmbra, Portugal, durant la pesta de principis del segle XIV.[2] El text d'aquesta antífona i la seva inspiració deu molt a l'espiritualitat franciscana. La primera font textual es troba -sense la part final- en un Llibre d'hores de Carles d'Orleans datat abans de 1430 (F-Pn lat. 1196, f. 231v). Seran els frares menors qui desenvoluparan un paper molt actiu durant algunes de les pestes que van assolar Europa. Els franciscans i els dominics i d'altres ordres van accedir de manera voluntària a les cases dels malalts i van patir en la seva pròpia carn els efectes de la pesta.[1] La primera font per tractar per reconstruir la història de l'antífona Stella coeli és De Origine Seraphicae Religionis Franciscanae escrita pel pare Francesco Gonzaga (1541-1620) a partir del 1587.[3] El document que recull aquesta antífona és imprès a Barcelona el 1677, en la tipografia de Francesc Cormellas y Vicente Surià: Antiphona et ora-/tio contra lugem contagiosam. Ex Chronicis Ordinis Seraphici Fratrum Minorum con-/scriptis per R. P: Franciscum Gonzaga, eiusdem Ordinis Generalem/, i es conserva a l'Arxiu de la Parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona.[1]
Durant la pandèmia per coronavirus de 2019-2020 aquesta antífona fou recuperada per alguns grups i reinterpretada en diferents versions. Entre aquestes reinterpretacions destaca la que va fer el març del 2020 el grup hispà "Schola Antiqua".[4] També fou recuperada i utilitzada per comunitats religioses com a pregària a la Mare de Déu durant la pandèmia del coronavirus.[5]
En llatí
“Stella coeli extirpavit, quae lactavit Dominum,
mortis pestem quam plantavit primus parens hominum.
Ipsa stella nunc dignetur sidera compescere,
quorum bella plebem caedunt dirae mortis ulcere.
O piissima stella maris, a peste succurre nobis.
Audi nos Domina, nam Filius tuus nihil negans te honorat.
Salva nos Jesu, pro quibus Virgo mater te orat”.
|
En català
"L'estrella celestial extirpà, quan va alletar el Senyor
la pesta mortal que els primers pares van portar al món.
La mateixa estrella es dedica ara a apaivagar el cel enfadat
que afligeix a les persones amb cruels ferides mortals.
O estrella pietisima del mar, socorren's de la pesta.
Escoltan's Senyora, que el teu Fill no nega res a aquells que l'honoren
Salvan's Jesus, a aquells que per la Verge mare et preguem".
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Asensio Palacios, Juan Carlos; Ruiz Jiménez, Juan «Stella cæli extirpavit una antífona contra la peste». Paisajes sonoros históricos (c.1200-c.1800), 23-03-2020. ISSN: 2603-686X [Consulta: 3 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Stella Coeli Extirpavit - Prayer to Our Lady in times of pestilence». Society of Saint Pius X (SSPX), 27-03-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Santorelli, Severino. «Coronavirus. Un antico canto francescano a Maria contro la peste e le epidemie». [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Carrizosa, Paula «Schola Antiqua rescata pieza del siglo XIV contra la peste, ahora dedicada al Covid–19». La Jornada de Oriente, 30-03-2020 [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Stella Caeli Extirpavit». Dominican Nuns Monastery of Our Lady of the Rosary, 28-03-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Anonymus. «Piissima Antiphona et Oratio contra luem contagiofam». A: Breviarium romanum ad usum seraphici ordinis S. Francisci ex decreto concilij Tridentini restitutum, Pii V. jussu editum, Clementis VIII. ac Urbani VIII. auctoritate recognitum. Cierae, 1696, p. 176 [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ Anònim. «Piissima Antiphona et Ooratio contra luem contagiosam». A: Breviarium Romanum ad usum fratrum minorum S. Francisci capuccinorum et monialium ejusdem ordinis. Andreoli, 1823, p. 630 [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Piissima Antiphona et Oratio contra luem contagiosam». A: Breviarium Romanum ex decreto S. Concilii Tridentini restitutum... officiis trium ordinum S. P. N. Francisci, propriæ stationi assignatis... locupletatum, etc. Ex typographia Balleoniana, 1834, p. 177 [Consulta: 2 abril 2020].
Enllaços externs
|
|