Va participar en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988 realitzats a Calgary (Canadà), on no aconseguí cap medalla i el millor resultat fou el desè lloc en la prova de relleus 4x5 quilòmetres amb l'equip italià. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 realitzats a Albertville (França) aconseguí guanyar tres medalles olímpiques: la medalla d'or en la prova dels 30 km, la medalla de plata en la persecució 5/10 km i la medalla de bronze en els relleus 4x5 quilòmetres, a més de finalitzar quarta en els 5 km i cinquena en els 15 quilòmetres. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1994 realitzats a Lillehammer (Noruega) aconseguí guanyar dues medalles de bronze en les proves de persecució 5/10 km i relleus 4x5 quilòmetres, a més de finalitzar quarta en els 15 km i tretzena en els 5 quilòmetres. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1998 realitzats a Nagano (Japó) aconseguí guanyar dos medalles més: una medalla de plata en els 30 km i una medalla de bronze en els relleus 4x5 quilòmetres, a més de finalitzar cinquena en la persecució 5/10 km, vuitena en els 15 km i dotzena en els 5 quilòmetres.[2] Finalment en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 realitzats a Salt Lake City (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla d'or en els 15 km, la medalla de plata en els 30 km i la medalla de bronze en els 10 km a més de finalitzar sisena en els relleus 4x5 km i onzena en la persecució 5/10 quilòmetres.
Al llarg de la seva carrera ha guanyat 13 medalles en el Campionat del Món d'esquí nòrdic, destacant els ors l'any 1993 (prova de 30 km i de persecució 5/10 km), 1997 (persecució 5/10 km) i 1999 (15 km i persecució 5/10 km). En la Copa del Món d'esquí de fons aconseguí la victòria general el 1999, la victòria en la categoria d'esprint el 1997] i 23 victòries en proves d'aquesta competició.[3]