Stanton J. Peale va rebre un doctorat en astronomia de la Universitat Cornell el 1965, on va treballar amb Thomas Gold. Va ser professor ajudant d'astronomia a la UCLA abans de traslladar-se a la UCSB el 1968.
Contribucions científiques
El 1969 Peale va publicar una generalització de les lleis de Cassini que expliquen la rotació de la Lluna i altres cossos subjectes a les marees.[3]
El 1976 Peale va publicar un procediment enginyós per determinar la mida i l'estat del nucli de Mercuri.[4]
El 1979 Peale i els col·laboradors van predir que el satèl·lit Io de Júpiter podria mostrar un vulcanisme generalitzat a conseqüència de l'acció de les marees.[5] Aquesta predicció va ser confirmada per dades de la Missió Voyager 1 va demostrar que Io és el cos actiu més volcànic del sistema solar.
Va morir el 14 de maig de 2015 a Santa Bàrbara, Califòrnia.[6]