L'Stade Français CASG Paris és un club de rugbi a 15 francès que participa en el Campionat de França de rugbi a 15. Aquest club és resultat de la fusió de la secció de rugbi de l'Stade Français i del CASG (Club athlétique des sports généraux) de París. El club se l'anomena popularment Stade Français (Paris).
Història
El club de rugbi de l'Stade Français, fundat l'any 1883, és un dels més antics de la disciplina a França i també un dels clubs de rugbi professional més importants del Campionat de França de rugbi a 15. El 19 de maig de 1892, el club va aconseguir el seu primer títol de campió nacional guanyant (7-3) al seu gran rival, també de París, el Racing Club de France. En total l'Stade Français va guanyar 8 cops el campionat entre 1892 i 1908. Tanmateix l'Stade français va anar caient progressivament en una lenta decadència que el durà a jugar a 3a divisió, situació amb la que encararà els inicis dels anys 90.
Durant els anys 90 l'Stade Français va patir una gran revolució interna quan Max Guazzini, personatge important del món audiovisual francès (antic president del Grup NRJ) i una de les grans fortunes de França, es va fer càrrec del club. Guazzini va revolucionar el club i la seva forma de comunicació. D'aquesta manera va posar animació de cheerladers a l'estadi, música rock i va incorporar a l'equip una camisa de disseny original. El primer gran cop mediàtic es va esdevenir quan la cantant nord-americana Madonna, amiga de Max Guazzini, es va oferir a apadrinar l'Stade français llavors encara a la tercera divisió. Un altre moment important va ser la fusió de Stade français amb el CASG (Club Athlétique des Sports Généraux), que en aquells moments es trobava a punt de desaparèixer. Finalment l'any 1998, noranta anys exactes després del seu darrer títol, l'Stade français va ingressar altre cop a la màxima divisió del rugbi francès. La sorpresa va ser en majúscules quan l'equip parisenc, gràcies al seu entrenador Bernard Laporte, es va endur també el títol el mateix any de l'ascens guanyant a la final l'USAP de Perpinyà a l'Stade de France.
A partir d'aquest moment la rivalitat entre l'Stade toulousain i l'Stade français va anar en augment en els anys posteriors. L'Stade français es va endur la lliga el 2000, 2003 i 2004. Ha arribat també a disputar dues finals de la Copa d'Europa, contra el Leicester RFC d'Anglaterra el 2001 i l'Stade toulousain el 2005. Però més enllà dels títols, el gran èxito de l'Stade français és comercial: De manera freqüent l'equip parisenc omple els grans estadis de la capital francesa: El Parc dels Prínceps (50 000 espectadors) o l'Stade de France (80.000). Als mitjans de comunicació francesos parlen sovint de les darreres provocacions del club: calendaris i uniformes atrevits... D'aquesta manera, en una enquesta als parisencs, van afirmar que s'identificaven més amb el club Stade français CASG Paris que amb el Paris Saint-Germain de futbol.
Le Rugby et le Stade français : des origines à nos jours 1890 - 1939 (Vol. I), per Didier Dorsemaine, col. "Le sport au Stade français", ed. Société des Écrivains, 2000 (Vol. II no aparegut)
Dieux du stade. Les rugbymen du Stade français Paris et leurs invités photographiés nus, de François Rousseau, ed. Stade français, 2004
Stade français - Un club à la une, ed. L'Équipe, 2006
Le Rugby et le Stade français, volum 1 i 2, collectif dont Didier Dorsemaine, ed. Atlantica, 2006
