Stéphane Peterhansel (Échenoz-la-Méline,6 d'agost de 1965) és un pilot de ral·lisfrancès. Al món de les curses se'l coneix com a Monsieur Dakar pel seu domini del Ral·li Dakar,[1] una prova de la qual té el rècord de victòries amb un total de 14.[2] La temporada del 2018 era un dels pilots oficials de l'equip Peugeot Total.
A banda dels raids, Peterhansel ha destacat en la modalitat de l'enduro, arribant a ser-ne 11 vegades Campió de França des del 1984[3] i 2 vegades Campió del Món (els anys 1997 i 2001).
Trajectòria als raids
Peterhansel va debutar al Ral·li París-Dakar el 1988 en la categoria de motos amb Yamaha i va guanyar la prova els anys 1991, 1992, 1993, 1995, 1997 i 1998. El 1999 va passar a la categoria de cotxes, unint-se a l'equip de fàbrica de Mitsubishi el 2003. Peterhansel va guanyar el Dakar per a la marca japonesa els anys 2004, 2005 i 2007, i va aconseguir les seves desena i onzena victòries a la prova els anys 2012 i 2013 amb un Mini Countryman preparat per X-Raid. Aquest èxit el va convertir en el competidor més reeixit de la història del Ral·li Dakar.
El 2014 Stéphane Peterhansel encapçalava el Dakar a la seva fase final, però va rebre l'ordre polèmica de permetre que el seu company d'equip, Nani Roma, l'avancés i guanyés, cosa que el va fer acabar en segona posició final. El 2015 es va incorporar a Peugeot, l'any en què el fabricant francès tornava a competir al Dakar per primera vegada des del 1990. Va aconseguir les seves dotzena i tretzena victòries a la prova el 2016 i el 2017. La catorzena va arribar el 2021.
Des del seu pas als automòbils el 1999 fins al 2018, el copilot de Stéphane Peterhansel al Ral·li Dakar va ser Jean-Paul Cottret. Des de la Baja Portalegre 500 del 2018, Peterhansel i Cyril Despres han canviat els seus respectius copilots, passant a ser David Castera el copilot de Peterhansel i Cottret el de Despres. A banda, Peterhansel va competir també al Ral·li del Marroc el 2018 amb un Yamaha YXZ en la categoria UTV amb la seva dona Andrea Mayer com a copilot.
↑De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Stephane Peterhansel» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 72.
↑ 3,03,13,2Fourny, Denis; Fradette, Benoit; Gounelle, Jean [et al.].. «Raids». A: Fortin, Jacques (Editor). Enciclopedia visual de los deportes (en castellà). Badalona: Editorial Paidotribo, 2008, p. 349. ISBN 978-84-8019-984-1.
