Spawn és una pel·lícula estatunidenca fantàstica dirigida per Mark Dippé, estrenada l'any 1997, basada en el comic Spawn de Todd McFarlane. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Al Simmons, un agent dels serveis secrets americà, és eliminat en missió en una fàbrica d'armes bioquímiques seguint les ordres del seu cap Jason Wynn. Arribat a l'infern, tanca un pacte amb el dimoni Malebolgia amb l'objectiu de tornar a veure la seva dona Wanda. A canvi, haurà de portar els exèrcits del Mal al seu últim combat contra les forces del Bé. Simmons esdevé llavors un guerrer amb poders sobrenaturals: Spawn. Però mentrestant, Wanda ha refet la seva vida amb Terry Fitzgerald, el millor amic del seu difunt espòs.[2]
Repartiment
- Michael Jai White: Al Simmons / Spawn
- John Leguizamo: Pallasso / Violador
- Martin Sheen: Jason Wynn
- Theresa Randle: Wanda Blake
- Nicol Williamson: Cogliostro
- D. B. Sweeney: Terry Fitzgerald
- Melinda Clarke: Jessica Priest
- Miko Hughes: Zack
- Sydni Beaudoin: Cyan Fitzgerald
- Michael Papajohn: Glen, el pare de Zack
- Frank Welker: el dimoni Malebolgia (veu)
- Robia LaMorte: reporter de la cadena XNN
- John Cothran Jr.: agent de connexió amb l'Àfrica
- Caroline Gibson: presentadora del diari televisat
- Marc Robinson: primer punk
- Chris Coppola: segon punk
- Tony Haney: agent de connexió amb l'Àfrica
- Darryl Warren: guàrdia de seguretat
- Jay Caputo: tercer punk
- Mike Akrawi: dignatari estranger
- Jack Coleman: metge
- Romeo Akrawi: dignatari estranger
- Laura Stepp: Angela
- Garrison Imitar: anestesiologista
- Todd McFarlane: un vagabund
Banda original
Spawn: The Album (Soundtrack) estrenada el 29 de juliol de 1997 (Sony).
- (Can't You) Trip Like I Do - Filter & The Crystal Method – 4:28
- Long Hard Road Out of Hell - Marilyn Manson & Sneaker Pimps – 4:21
- Satan - Orbital & Kirk Hammett/Metallica – 3:45
- Kick the P.A. - Korn & The Dust Brothers – 3:21
- Tiny Rubberband - Butthole Surfers & Moby – 4:12
- For Whom the Bell Tolls - Metallica & DJ Spooky – 4:39
- Torn Apart - Stabbing Westward & Josh Wink – 4:53
- Skin Up Pin Up - Mansun & 808 State – 5:27
- One Man Army - The Prodigy & Tom Morello/Rabia Against the Machine – 4:14
- Spawn Again - Silverchair & Vitro – 4:28
- T-4 Strain - Henry Rollins & Goldie – 5:19
- Familiar - Incubus & DJ Greyboy – 3:22
- No Remorse (I Wanna Die) - Slayer & Atari Teenage Riot – 4:16
- A Plane Scraped Its Belly On A Sooty Yellow Moon - Soul Coughing & Roni Size – 5:26.[3]
Rebuda
El film rep crítiques molt negatives. A Rotten Tomatoes, obté una nota de 13% de crítiques positives. El lloc AlloCiné confereix al film Spawn una nota mitjana d'1,6 sobre 5.[4] i al lloc IMDB una nota mitjana de 4,9 sobre 10.[5]
Marc Toullec, a la seva crítica per Ciné Live, escriu que «el film es boicoteja ell mateix des de les primeres imatges» i que és «més PlayStation que cinema». Conclou jutjant el film com una «lamentable adaptació d'un còmic reputat».[6]
Geoffrey Claustriaux, del lloc Horror.net, estima per la seva part que «bones idees floten en un oceà de mediocritat» i que «la història és tot el que hi ha més banal i previsible», però que «el que xoca més, és que tot el costat fosc s'ha deixat a l'armari per presentar Spawn com un nou superheroi». Conclou jutjant el film com «una grossa decepció informa del formidable potencial del còmic».
Premis 1997: Festival de Cinema Fantàstic de Sitges: Millors efectes especials
Crítica "Desplegament visual de tal magnitud que el guió queda enterrat"[7]
Referències
