La Societat Catalana d'Amics de Marcel Proust és una associació cultural catalana que té per objecte aplegar els amants de l'obra de Marcel Proust així com divulgar i promoure la seva lectura a Catalunya.[1] Fundada el 2014, va començar les seves activitats a principis de l'any 2015,[2] amb motiu de l'inici de dues traduccions al català de l'obra de Proust A la recerca del temps perdut, a càrrec de Josep Maria Pinto i Valèria Gaillard.[3][4]
L'associació va col·laborar amb la Càtedra Josep Pla, de la Universitat de Girona en l'organització d'unes jornades (9 i 10 de juny de 2016) sota el títol "Proust a Catalunya. Experiències de lectura (Lectors, crítics, traductors i detractors de la Recherche)",[5][6]
les quals varen donar lloc al llibre Proust a Catalunya (Xavier Pla, ed; 2016).[7]
Col·labora habitualment en l'organització d'actes o cicles relacionats amb la figura de Proust amb diverses entitats com, entre altres, l'Ateneu Barcelonès,[8] la Filmoteca de Catalunya[9][10] o el Born Centre de Cultura i Memòria, on va fer-se la primera presentació pública de l'associació[11] així com l'acte central del conjunt d'activitats organitzades o promogudes per l'associació amb motiu del centenari de la mort de l'escriptor, l'any 2022.[12]
L'escriptor francès resident a Barcelona Mathias Énard va publicar l'any 2016 un poemari titulat Dernière communication à la société proustienne de Barcelone,[13] amb un poema ("Dernière communication") compost a la manera d'una intervenció davant d'aquesta entitat.[14]
Publicacions
Recerques : butlletí de la Societat Catalana d'Amics de Marcel Proust., publicat anualment des del 2019.[15][16]
Referències
↑«Guia d'Entitats». Departament de Justícia, Drets i Memòria. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 novembre 2023].
↑Rahal, Sophie «Mathias Enard : “Barcelone est bien plus que la capitale de la Catalogne”» (en francès). Telérama. Groupe Le Monde [París (França)], 15-03-2018 [Consulta: 28 novembre 2023]. «El poema comença: "Amics / Us haig de confessar / Je n'ai preparé cette intervention / Je compte sur la mémoire et l'alcool / ..." i acaba "... / Quittons Combray la blanche / Nous sommes des livres sur un tas / Elles viendront / Adéu amics / Vient la nuit où l'on ne peut plus peindre / Vient le jour qui ne se relève pas."»
