Sit de clatell roig

Infotaula d'ésser viuSit de clatell roig
Zonotrichia capensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes2,7 g
20,35 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,22 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22721079 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaPasserellidae
GènereZonotrichia
EspècieZonotrichia capensis Modifica el valor a Wikidata
(P.L.S. Müller, 1776)
Nomenclatura
ProtònimFringilla capensis Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El sit de clatell roig[1] (Zonotrichia capensis) és una espècie d'ocell de la família dels passerèl·lids (Passerellidae).

Descripció

El sit de clatell roig fa entre 13,5 i 15 cm de llarg i pesa entre 20 i 25 g. L'adult té un bec gris rabassut i un cap gris amb ratlles negres amples als costats de la capçada i ratlles més fines a través dels ulls i per sota de les galtes. Els costats del clatell i del pit són de color vermellós i les parts superiors són de color marró fosc amb ratlles negres. Té dues franges blanques a les ales. La gola és blanca així com les parts inferiors que es tornen marrons als flancs i amb una taca negra al pit.[2]

Distribució i hàbitat

Habita zones obertes amb escassos arbusts, matolls, terres de conreu i ciutats de la zona neotropical, a les muntanyes de la Hispaniola, des de Chiapas cap al sud fins a Costa Rica, Panamà i Amèrica del Sud fins Terra del Foc, estant absent de les zones de selva humida de les conques de l'Amazones i l'Orinoco.[3]

També és escàs a l'escut guaianès, que es troba principalment en alguns tepuis i a les muntanyes Pakaraima de Guyana.[4]

L'espècie probablement estava més estesa per la regió del Carib durant els climes molt més freds de l'últim període glacial, però es va aïllar a les muntanyes més altes d'Hispaniola (les més altes del Carib) un cop va començar l'escalfament.[5] Aquest patró es reflecteix a la població del trencapinyes de la Hispaniola (Loxia megaplaga), un ocell simpàtric. Tanmateix, també se sap que existeix a Aruba i algunes altres illes del Carib.[6][7]

Dieta

El sit de clatell roig s'alimenta a terra de llavors, gra caigut, insectes i aranyes. De vegades s'uneix a estols d'espècies mixtes i s'ha observat que recull tèrmits de les teranyines.[8][9][10]

Normalment es veu en parelles que tenen territoris reduïts, o en petits ramats.

Nidificació i Cria

L'època de reproducció està limitada per la disponibilitat d'aliments i, finalment, per les pluges. A les iunges subtropicals del nord-oest de l'Argentina, les femelles comencen a construir nius a finals d'octubre, quan arriba l'estació humida i a principis de desembre la majoria de l'activitat de nidificació ja ha acabat. Per contra, es va observar que a 2.000 msnm als Andes, a la província de Pichincha (Equador), els ous s'estaven incubant al desembre i es va registrar l'activitat de construcció de nius al març i a l'abril, cosa que suggereix una reproducció prolongada durant tota l'estació humida. El niu de copa oberta consisteix en material vegetal folrat d'herbes fines. Es construeix amb vegetació embullada a terra, baix en un arbre o arbust, o un forat en una paret, a un màxim de 2 m d'alçada però normalment a menys de 0,5 m sobre el sòl.[11][12]

La femella pon dos o tres ous de color blau verdós pàl·lid amb taques de color marró vermellós. Els ous mesuren aproximadament 19-21 mm per 15-16 mm i pesen 2,6-2,8 g cadascun. La major part del dia són incubats per la femella durant 12-14 dies. Tanmateix, el mascle ajuda a alimentar els pollets que romanen al niu unes dues setmanes més. No són molt voraços i fins i tot quan s'apropa el moment de deixar el niu, els pares només els alimentaran cada 10 minuts més o menys. El vaquer lluent (Molothrus bonariensis) pot parasitar el niu i el fracàs reproductiu per depredació és molt freqüent durant el període d'incubació. D'altra banda, la depredació de cries no sembla que es produeixi amb més freqüència que en altres espècies semblants.[11][12]

Fisiologia

Osmoregulació/ionorregulació

El sit de clatell roig depèn completament dels ronyons per a l'osmoregulació i la ionoregulació. És capaç de tolerar un ampli ventall d'ingesta de sal tot i que no té una glàndula salina, però el cost metabòlic en energia és massa gros per mantenir els processos osmoreguladors necessaris durant un període de temps prolongat. Com a resultat, el sit de clatell roig no sol habitar en ambients marins com ara les maresmes. En condicions de major ingesta de sal, la massa del ronyó i del cor pot augmentar fins a un 20%. Aquesta resposta en la mida de l'òrgan provoca un augment de la taxa metabòlica basal (BMR) fins a un 30%.[13] La mida del ronyó també es veu afectada per la quantitat d'aigua disponible en el medi ambient. En ambients àrids, l'orina està més concentrada i els ronyons tendeixen a ser més petits que en ambients més humits.[14]

Termoregulació

En associació amb el comportament no migratori i la tendència a trobar-se en una àmplia gamma d'altituds el sit de clatell roig experimenta importants fluctuacions de temperatura al llarg de l'any. Les estratègies utilitzades per aclimatar-se als canvis de temperatura estacional inclouen limitar la quantitat de pèrdua d'aigua per evaporació (EWL en anglès )i augmentar la taxa metabòlica. La pèrdua total d'aigua per evaporació (TEWL en anglès) augmenta durant els mesos d'estiu, cosa que pot ajudar a prevenir el sobreescalfament i es manté més baixa durant els mesos d'hivern.[15] En resposta a les temperatures fredes, augmentarà tant la taxa metabòlica basal (BMR en anglès) com la taxa metabòlica màxima (MMR en anglès).[16]

Adaptacions a grans altituds

Les diferents poblacions de sit de clatell roig habiten dins un ampli ventall de zones a diferents altituds i per això també mostra la corresponent variació en la regulació genètica entre aquestes poblacions. Les poblacions de gran altitud mostren una regulació positiva dels gens musculars associats amb vies metabòliques i de transducció de senyals en comparació amb les poblacions de baixa altitud.[17] Aquesta regulació i expressió són plàstiques, com es va trobar quan els ocells de gran i baixa altitud van ser portats a una zona de baixa altura i ja no mostraven diferències en la transcripció gènica. Altres investigacions han demostrat que el exemplar de sit de clatell roig procedents d'elevacions més baixes i més altes tenien respostes metabòliques similars a condicions de baix oxigen, però que els ocells de regions de major altitud eren més tolerants al fred.[18]

Taxonomia

Segons quina autoritat taxonòmica es consulti, hi ha entre 25 i 29 subespècies[19] si bé les autoritats més importants n'hi atorguen 28:[20][21][22]

Referències

  1. ↑ «Sit de clatell roig». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/02/2023(català)
  2. ↑ Rising, James D.; Jaramillo, Alvaro. Rufous-collared Sparrow (Zonotrichia capensis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.rucspa1.01. 
  3. ↑ «Rufous-collared Sparrow (Zonotrichia capensis)» (en anglès). BirdLife species factsheet. [Consulta: 15 novembre 2023].
  4. ↑ British Ornithologists' Club.; O'Shea, B.J.; Christopher, M.; Claramunt, Santiago; Schmidt, Brian K.; Gebhard, Christina A.; Schmitt, C. Gregory; Erskine, Kristine T.. Bulletin of the British Ornithologists' Club (en anglès). v.127:no.2. Londres: British Ornithologists' Club, 2007, p. 118-128. 
  5. ↑ Dod, Annabelle Stockton. Endangered and endemic birds of the Dominican Republic. 1st ed. Fort Bragg, CA: Cypress House, 1992. ISBN 978-1-879384-12-5. 
  6. ↑ Wells, Jeffrey V.; Wells, Allison Childs; Dean, Robert. Birds of Aruba, Bonaire, and Curacao: A Site and Field Guide. Cornell University Press, 2017-06-15. DOI 10.7591/9781501712869-005. ISBN 978-1-5017-1286-9. [Enllaç no actiu]
  7. ↑ Beylevelt, Karel; Allex de Roos, Jan; Youngman, Ron. «Nature guide Netherlands Antilles & Aruba» (en anglès). GMB, Haarlem, cop., 1995. [Consulta: 18 novembre 2023].
  8. ↑ Machado, C. G. «A composição dos bandos mistos de aves na Mata Atlântica da Serra de Paranapiacaba, no sudeste brasileiro». Revista Brasileira de Biologia, 59, 1, 2-1999, pàg. 75–85. DOI: 10.1590/S0034-71081999000100010. ISSN: 0034-7108.
  9. ↑ Ragusa-Netto, J. «Raptors and "campo-cerrado" bird mixed flock led by Cypsnagra Hirundinacea (Emberizidae:Thraupinae)». Revista Brasileira de Biologia, 60, 3, 8-2000, pàg. 461–467. DOI: 10.1590/S0034-71082000000300011. ISSN: 0034-7108.
  10. ↑ Olson, Storrs; Alvarenga, Herculano M. F. «An extraordinary feeding assemblage of birds at a termite swarm in the Serra da Mantiqueira, São Paulo, Brazil» (en anglès). vol. 14 (3) p. 297-299. Revista Brasileira de Ornitologia, 01-09-2006. Arxivat de l'original el 2008-12-17. [Consulta: 18 novembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Greeney, Harold F; Nunnery, Tony. Notes on the breeding of north-west Ecuadorian birds (en anglès). v.126:no.1. Londres: British Ornithologists' Club, 2006, p. 38-45. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Auer, Sonya K.; Bassar, Ronald D.; Fontaine, Joseph J.; Martin, Thomas E. «BREEDING BIOLOGY OF PASSERINES IN A SUBTROPICAL MONTANE FOREST IN NORTHWESTERN ARGENTINA» (en anglès). The Condor, 109, 2, 2007, pàg. 321. DOI: 10.1650/0010-5422(2007)109[321:BBOPIA]2.0.CO;2. ISSN: 0010-5422.
  13. ↑ Peña-Villalobos, Isaac; Valdés-Ferranty, Fernanda; Sabat, Pablo «Osmoregulatory and metabolic costs of salt excretion in the Rufous-collared sparrow Zonotrichia capensis» (en anglès). Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology, 164, 2, 2-2013, pàg. 314–318. DOI: 10.1016/j.cbpa.2012.10.027.
  14. ↑ Sabat, Pablo; Gonzalez-Vejares, Sandra; Maldonado, Karin «Diet and habitat aridity affect osmoregulatory physiology: An intraspecific field study along environmental gradients in the Rufous-collared sparrow» (en anglès). Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology, 152, 3, 3-2009, pàg. 322–326. DOI: 10.1016/j.cbpa.2008.11.003.
  15. ↑ Maldonado, Karin Evelyn; Cavieres, Grisel; Veloso, Claudio; Canals, Mauricio; Sabat, Pablo «Physiological responses in rufous-collared sparrows to thermal acclimation and seasonal acclimatization» (en anglès). Journal of Comparative Physiology B, 179, 3, 4-2009, pàg. 335–343. DOI: 10.1007/s00360-008-0317-1. ISSN: 0174-1578.
  16. ↑ Novoa, F.Fernando; Bozinovic, Francisco; Rosenmann, Mario «Maximum metabolic rate and temperature regulation in the rufous-collared sparrow, Zonotrichia capensis, from central chile» (en anglès). Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Physiology, 95, 1, 1-1990, pàg. 181–183. DOI: 10.1016/0300-9629(90)90029-R.
  17. ↑ Cheviron, Zachary A.; Whitehead, Andrew; Brumfield, Robb T. «Transcriptomic variation and plasticity in rufous‐collared sparrows (Zonotrichia capensis ) along an altitudinal gradient» (en anglès). Molecular Ecology, 17, 20, 10-2008, pàg. 4556–4569. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2008.03942.x. ISSN: 0962-1083.
  18. ↑ Castro, Gonzalo; Carey, Cynthia; Whittembury, Jose; Monge, Carlos «Comparative responses of sea level and montane rufous-collared sparrows, Zonotrichia capensis, to hypoxia and cold» (en anglès). Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Physiology, 82, 4, 1-1985, pàg. 847–850. DOI: 10.1016/0300-9629(85)90493-1.
  19. ↑ «Zonotrichia capensis (Rufous-collared Sparrow)» (en anglès). Avibase. [Consulta: 15 novembre 2023].
  20. ↑ «Master Lists – IOC World Bird List 13.2b» (en anglès). IOC. [Consulta: 15 novembre 2023].
  21. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Sparrows – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 15 novembre 2023].
  22. ↑ «Report: Zonotrichia capensis» (en anglès americà). ITIS. [Consulta: 15 novembre 2023].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata