Siri Hustvedt va néixer a Northfield, Minnesota. El seu pare, Lloyd Hustvedt, era un professor de literatura escandinava. La seva mare, Ester Vegan, havia emigrat de Noruega quan tenia 30 anys. Hustvedt té estudis d'història pel St. Olaf College i de literatura i llengua anglesa per la Columbia University.
Hustvedt és famosa sobretot com a novel·lista, però també ha publicat un llibre de poesia, contes i assaigs sobre diversos temes editats en (entre d'altres) The Art of the Essay, 1999, The Best American Short Stories 1990 i 1991, The Paris Review, Yale Review, i Modern Painters.
Hustvedt fa servir temes i símbols repetitius en tota la seva obra. Els més notables són l'ús d'un cert tipus de voyeurisme, la vinculació d'objectes de morts a personatges estranys a aquests morts, i l'exploració de la identitat. També ha escrit assaigs sobre la història de l'art i la pintura. Els pintors solen aparèixer en les seves obres de ficció, potser sobretot en la seva novel·la What I loved.
↑Allò que vaig estimar. Traducció: Jordi Martín Lloret. Edicions 62 (El Balancí). ISBN 978-84-297-7713-0.
↑Elegia per un americà. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Editorial Empúries (ANAGRAMA/EMPURIES). ISBN 978-84-9787-389-5.
↑L´estiu sense homes. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Editorial Empúries (ANAGRAMA/EMPURIES). ISBN 978-84-9787-743-5.
↑La dona tremolosa. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Edicions 62 (Col·lecció llibres a l'Abast). ISBN 978-84-297-7859-5.
↑La dona que mira els homes que miren a les dones. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Edicions 62 (Col·lecció llibres a l'Abast). ISBN 978-84-297-7571-6.
↑Els miratges de la certesa. Traducció: Ernest Riera Arbussà. Edicions 62 (Col·lecció llibres a l'Abast). ISBN 978-84-297-7912-7.
↑Records del futur. Traducció: Ferran Ràfols Gesa. Edicions 62 (El Balancí). ISBN 978-84-297-7772-7.
↑Mares, pares i més. Apunts sobre la meva família real i literària. Traducció: Imma Estany Morros. Edicions 62 (Llibres a l'Abast). ISBN 978-84-297-8020-8.