L'Associació del Sindicat de Llogaters i Llogateres,[1] coneguda habitualment com a Sindicat de Llogateres de Catalunya, o simplement Sindicat de Llogateres,[2] és una associació catalana que defensa els drets dels llogaters. La quota d'afiliació a l'entitat dona accés a l'assessorament legal.[3]
En 2024 els seus portaveus eren Enric Aragonès[4] i Carme Arcarazo,[5] que van succeir Jaime Palomera, qui havia estat actiu en el càrrec des de la constitució sindical fins al 2021.[6] El Sindicat de Llogateres afirmava tenir l'any 2022 3.234 afiliats i 12 agrupacions locals a Catalunya, a més de seccions específiques per a diferents grans tenidors. L'estructura contava en 2022 amb quatre assalariats i 130 militants actius sense sou.[7]
Objectius
L'objectiu de l'entitat es formular propostes legislatives i dur a terme accions reivindicatives per lluitar contra la crisi de l'habitatge a Catalunya,[8] que empeny els preus a l'alça[a] causada pel creixement demogràfic que ha disparat una demanda sense sòl suficient per atendre-la, agreujada amb l'arribada de fons d'inversió, la desviació d'una part del parc ja construït cap a usos turístics i la creixent presència de nous residents estrangers temporals amb capacitat econòmica.[10]
El parc d'habitatges en lloguer a Barcelona i Girona en 2023 estava al voltant del 31% del total, inferior al de països como Suïssa, amb el 55%, Alemanya amb el 48%, Àustria amb el 45%, o Dinamarca, França i el Regne Unit, amb el 37%,[11] i en aquell moment a Catalunya un 10,64 % dels pisos es consideraven buits, destacant-ne Terrassa amb un 9,5%, Barcelona amb un 9,3%, Badalona amb un 8,4%, l'Hospitalet de Llobregat amb un 7,4% i Sabadell amb un 6,1%.[12]
Les propostes del Sindicat de Llogateres es focalitzen en la crítica de l'especulació immobiliària, supressió dels desnonaments per impagaments de lloguer, la reducció i regulació de les rendes, l'allargament de contractes i l'eliminació dels honoraris encoberts,[13] la promoció de la reincorporació dels habitatges buits al mercat[14] i la construcció de nou habitatge públic destinat a lloguer social fins a arribar al 15% del total del parc de lloguer,[15] i el recondicionament dels habitatges en lloguer de grans tenidors en males condicions.[16]
Els orígens del Sindicat de Llogaters i Llogateres es remunten a la tardor de 2016 quan representants de l'Observatori DESC, 500x20 i la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona, La Hidra Cooperativa, l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, i Desllogades,[17] preocupats pel creixement de preus del lloguer residencial van començar a reunir-se a Barcelona[17] fins a conformar una nova entitat per fer front a l'increment dels preus dels contractes d'arrendament d'habitatges i a l'especulacióimmobiliària..[18] L'organització es va presentar en roda de premsa als mitjans el 2 de maig de 2017,[19] i el 12 de maig en un acte públic al Casinet d'Hostafrancs, i va fer una primera assemblea el 26 de maig,[20] i Jaime Palomera va esdevenir el primer portaveu de l'entitat.[21]
Les consultes més freqüents a l'entitat eren de persones a qui s'acostava el final del contracte de lloguer, tement una important pujada o la no-renovació i l'entitat va desenvolupar el 2017 la campanya Ens Quedem i Exigim Lloguers Justos per a negociar amb propietaris i agents immobiliaris i signar una renovació a un preu assumible,[22] i que en alguns casos va aconseguir rebaixar la proposta d'increment de renda.[23]
El Sindicat, juntament amb altres de tot l'estat va convocar una vaga de lloguers a partir de l'1 d'abril de 2020 per a protestar davant de «la inacció del govern espanyol envers la manca de recursos de moltes famílies per poder pagar els lloguers.[24] L'endemà el govern de l'estat anuncià la suspensió dels desnonaments per impagaments durant un total de sis mesos i la prorrogació de tots els contractes d'arrendament que finalitzaven durant l'estat d'alarma.[25] Tot i això, l'organització va mantenir la vaga perquè consideraven que «les mesures eren insuficients».[26]
El Sindicat de Llogateres va presentar una proposició de llei al Parlament de Catalunya el 15 de juliol de 2020 per a regular els lloguers que va ser aprovada el 9 de setembre de 2020 amb 71 vots a favor i 63 en contra.[27]
En 2022 i 2023 l'entitat va participar, amb altres entitats, de les protestes en contra del saló immobiliari The District a la Fira de Barcelona.[28]
El maig de 2024, el Sindicat de Llogateres i el Col·lectiu Ronda van presentar una demanda conjunta contra les clàusules abusives en els contractes de lloguer protegit de La Caixa en què es reclamava la nul·litat d'aquestes condicions i assentar un precedent per a arrendaments futurs. La demanda incloïa un total de 37 promocions d'habitatges construïdes entre 2002 i 2012 sota règim de protecció oficial, impulsades o adquirides per l'Obra Social la Caixa i que llavors pertanyien a Immo Critèria, que estan ubicades a 27 municipis del territori català.[29] L'abril del mateix any, es va celebrar a Barcelona el primer congrés internacional de sindicats de llogaters d'arreu del món per a debatre, analitzar i compartir estratègies contra l'especulació.[30]
L'associació, juntament amb altres de l'estat, va promoure el 26 de juny de 2024 un projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per regular els lloguers de temporada i lloguers d'habitacions, que fou presentada al Congrés dels Diputats i rebutjada per 172 vots a favor i 178 en contra.[31][32]
Notes
↑Des del començament de segle fins al 2021, els preus d’obra nova han crescut un 150%, i els lloguers, un 100%, mentre que la renda bruta familiar disponible ha pujat només un 25%. Això constitueix una bretxa d’insolvència insuportable per a moltes llars, fet que impacta directament en la desigualtat, Carme Trilla, Com l’habitatge agreuja les desigualtats a la ciutat de Barcelona[9]
↑Trilla, Carme «Com l’habitatge agreuja les desigualtats a la ciutat de Barcelona». Barcelona Metropolis, 128. Les escletxes socials de la crisi de l’habitatge, 10-2023, pàg. 4-9 [Consulta: 26 setembre 2024].
↑Pérez Oliva, Milagros «Garantir l’habitatge, un repte metropolità». Barcelona Metropolis, 128. Les escletxes socials de la crisi de l’habitatge, 10-2023, pàg. 2 [Consulta: 26 setembre 2024].