Sin-Iddinam va ser el novè rei de Larsa entre els anys 1785 aC i 1778 aC. Era fill i successor de Nur-Adad, i sembla que va ser durant un temps corregent amb ell.
Durant els set anys del seu regnat va fer campanya contra la ciutat de Babilònia, i també contra Ibrat, una ciutat a la riba del Tigris, i Malgium. Al sisè any del seu regnat va atacar Eixnunna. Va afegir també al seu territori la ciutat-estat de Badtibira. El va succeir Sin-Eribam.[1]
Se li atribueix un text que parla de la invasió del territori de Larsa pels enemics, que van apoderar-se del les provisions i van provocar una gran fam. Els habitants es van sublevar contra el rei i es van passar a l'enemic. Quan tot semblava perdut, Utu, el déu sumeri del sol, i benefactor i defensor de la ciutat, va elegir un home per arreglar la situació, i va donar un nom: Nur-Adad, el pare del rei. Amb els seus consells, va aconseguir restablir la pau i recuperar el regne. És una llegenda que pretén reafirmar al tron al rei i al seu predecessor, que segurament no eren amorrites sinó accadis. Va dominar un territori gran, i va emmurallar la ciutat de Maskham-shapir, a la riba del Tigris.[2]
Referències
↑Lévèque, Pierre (dir.). Las primeras civilizaciones: de los despotismos orientales a la ciudad griega. Tres Cantos: Akal, 2013, p. 233-234. ISBN 9788446035008.
↑Kuhrt, Amélie. El Oriente Próximo en la antigüedad (c. 3000-330 aC): vol I. Barcelona: Crítica, 2014, p. 101. ISBN 9788498926680.
