Silvia Prieto

Infotaula de pel·lículaSilvia Prieto
Fitxa
DireccióMartín Rejtman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Rosario Bléfari
Valeria Bertuccelli
Susana Pampín
Mirta Busnelli
Gabo Correa Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMartín Rejtman, Anahí Berneri i Mónica Bolan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióMartín Rejtman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVicentico Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaula Grandio
MuntatgeGustavo Codella
ProductoraLes Films du Paradoxe i Walt Disney Studios Motion Pictures International Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1999 Modifica el valor a Wikidata
Durada92 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0194378 FilmAffinity: 534012 Allocine: 10745 Letterboxd: silvia-prieto Allmovie: v179841 TCM: 521700 TMDB.org: 49984 Modifica el valor a Wikidata

Silvia Prieto és una comèdia argentina estrenada en 1999 escrita i dirigida per Martín Rejtman. Aquest va ser el segon llargmetratge del director.[1]

En una enquesta de 2022 de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí, la pel·lícula va aconseguir el lloc 9.[2]

Sinopsi

Silvia Prieto en complir 27 anys decideix canviar de vida, deixar la marihuana i buscar-se un treball. Amb el primer sou, Silvia es va a Mar del Plata i coneix a un turista italià que la deixa amb una preocupació: existeix una altra Silvia Prieto.

Repartiment

Exhibició

La pel·lícula va ser estrenada el 27 de maig de 1999, el film va ser presentat en els festivals de Sundance, Berlín, Sant Sebastià, San Francisco, Miami, Múnic, Londres, Viena, Karlovy Vary, Thessaloniki, l'Havana, Tolosa i Nantes, on va guanyar els premis a millor guió i a millor actriu (Rosario Bléfari)

Estil

A diferència de Rapado, Silvia Prieto és molt més parlada, si bé el que es diu no construeix la psicologia dels personatges. A més de l'entonació del que es diu (o més aviat, del sentit de la uniformitat de l'entonació), en aquesta pel·lícula importa la velocitat dels diàlegs i el seu muntatge “dins de l'escena”, com si es tractés d'un pla seqüència sonor. L'obsessió del director amb l'entonació de les frases que componien els diàlegs era tal que durant les preses, en lloc d'observar els enquadraments i les actuacions, preferia escoltar els diàlegs mitjançant auriculars i a diversos metres de distància.[8]

Referències

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.imdb.com/name/nm0718736/
  2. ↑ «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].
  3. ↑ «Silvia Prieto films». filmlinc.org. [Consulta: 4 octubre 2017].
  4. ↑ Campero, Agustín. Nuevo Cine Argentino de Rapado a Historias extraordinarias. 2009, 2008, p. 39,40. ISBN 978-987-630-052-0.  Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  5. ↑ «Silvia Prieto movie». filmaffinity.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
  6. ↑ «Silvia Prieto Reviews». variety.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
  7. ↑ «Silvia Prieto (1998)». cinenacional.com. [Consulta: 4 octubre 2017].
  8. ↑ Nuevo Cine Argentino de Rapado a Historias extraordinarias. 2009. Los Polvorines : Univ. Nacional de General Sarmiento ; Buenos Aires : Biblioteca Nacional: Comité Editorial: Pablo Bonaldi, Osvaldo Iazzetta, María Pia López, María Cecilia Pereira, Germán Pérez, Aída Quintar, Gustavo Seijo y Daniela Soldano. 

Enllaços externs