L'ús de massilla de silicona com a segellador contra la penetració d'aigua i aire és habitual a la construcció.
La silicona és una denominació general d'un conjunt de polímers sintètics molt variats en composició i usos. La silicona és inerta i estable a altes temperatures, el que la fa útil a gran varietat d'aplicacions industrials, com lubricants, adhesius, impermeabilitzants, i en aplicacions mèdiques, com pròtesis valvulars cardíaques i implants de mames.
Ladenburg va obtenir per primer oli de silicona el 1872, però el pioner de l'estudi d'aquesta síntesi va ser Kipping iniciant-se en aquest camp el 1901.
Tot i això, aquest material no va començar a ser rellevant fins que Staudinger, premi Nobel el 1953, va aconseguir les primeres polimeritzacions. Finalment, Rochow and Müller el 1945 van desenvolupar un mètode força ràpid per a preparar monòmers de silicona.[3]
Silicona granular.
Propietats físiques
Gran elasticitat: això es deu al fet que l'enllaç Si-O-Si és molt flexible.
Excel·lent resistència a la temperatura (de -80 °C a + 250 °C)
Depenent del tipus d'organometàl·lic, podrem obtenir més o menys llargada de polímer i també diferents ramificacions. Per tant, podem tenir diferents reactius:
Síntesi industrial
A la indústria s'utilitzen processos directes, com l'anomenat Rochow-Müller, per la producció de metilclorosilans (els reactius de la síntesi dels polímers de silicona):
MeCl + Si/Cu → MenSiCl4-n
On es treballa a temperatures de 300 °C i amb una proporció de 9:1 del catalitzador Si/Cu.
El catalitzador augmenta la velocitat de la reacció degut a la polarització negativa del silici degut a la seva unió amb el Cu. Això provoca un augment considerable d'atac electrofílic al Si.
La producció de silicones a escala industrial també empra la hidròlisi de l'organoclorosilà, i per tant, empren tractaments tèrmics en presència de quantitats catalítiques de H₂SO₄, sovint després d'haver addicionat alguns agents d'encreuament.
L'àcid catalític provoca que la reacció vagi cap a la formació d'uns certs productes, i l'agent d'encreuament s'addiciona al polímer en alguns espais d'aquest. Aquest fet és el que dona una gran varietat de propietats a les silicones.
