Signe Lindeman era filla dels compositors Anna Severine Lindeman i Peter Brynie Lindeman. La família Lindeman estava formada per diverses generacions de compositors i músics noruecs significatius, i Signe va aprendre a tocar el piano quan tenia sis anys.[2]
Educació
Signe Lindeman es va graduar com a organista al Conservatori de Música d'Oslo el 1917. Al mateix temps que era estudiant del conservatori, hi va treballar com a ajudant d'oficina i va ensenyar el piano a estudiants particulars. El 1921-1923 va estar a Alemanya per estudiar amb l'organista Karl Straube al conservatori de Leipzig.[1]
Obra musical
El 1923, Lindeman va debutar com a organista de concert a l'Església del nostre Salvador, i va ser la primera dona noruega a fer-ho. Fins a principis de la dècada de 1930, va fer diversos concerts d'orgue, on va tocar tant obres d'auto-composició, obres de membres de la família, com obres de J.S. Bach, Josef Rheinberger i Felix Mendelssohn.[3]
Lindeman va compondre obres orquestrals, música de cambra, obres d'orgue, romanços i peces per a piano, així com diverses peces per a ús docent.
Com a mare de dos fills, va optar més enllà dels anys 30 per prioritzar l'ensenyament i les tasques permanents com a organista de l'església per garantir uns ingressos estables. Durant la seva carrera, va ser organista habitual a la parròquia de Lilleborg, a l'església de Kampen i a l'església de la Ciutat Vella. Va ensenyar al Conservatori de Música d'Oslo fins al 1963.
Obres publicades
Aventura, op. 2, 5 peces per a piano petites de Signe Lindeman (1926)
Passacaglia i fuga (1927)
Four Blix-Collector, cançó amb orgue o piano (1927)
Matí de Pasqua (1929)
Dues imatges d'estat d'ànim, op. 5 El diumenge al vespre a la muntanya i Les campanes de l'església de Gunnarskogen (1929)
Estudis per a orgues i pianistes. Llibre de text per a principiants (1938)
Petites peces instructives per a piano: Una visita al país (1943)
Altres
El 2011, l'organista Bjørn Andor Drage va gravar diverses de les composicions de Lindeman a l'àlbum Norwegian Romances.[3]
Referències
↑ 1,01,1Andersen, Rune J. (19 de gener de 2018). «Signe Lindeman». Gran enciclopèdia noruega (noruec). Visitat el 7 de gener de 2019.
↑Dahm, Cecilie (1987). Kvinner komponerer. Ni portretter av norske kvinneligekomponister i tiden 1840-1930. Solum Forlag. s. 173–174.
↑ 3,03,1nus. «La primera dona organista de concert | Lindemans Legat». Visitat el 7 de gener de 2019.