Signatura (codicologia)

Infotaula d'obra artísticaSignatura

Modifica el valor a Wikidata
Pàgina d'un llibre del segle xvi amb signatura tipogràfica: A 2

La signatura és un senyal que serveix per indicar l'ordre dels plecs o quaderns d'un còdex, manuscrit o llibre imprès per a poder-los relligar en l'ordre correcte, ja que no se solien numerar ni les pàgines ni els folis. En general consisteix en una lletra i un nombre que apareixen en la part inferior dreta del recte de les primers fulls (fins a la meitat) de cada quadern o plec.[1]

Gramàtica de Mates

La Gramàtica de Mates (si s'arriba a un acord sobre la data del colofó de 1468) Hans Gherlinc seria el primer en haver emprat signatures als set quadernets que la componen (60-2 fulls): a-aii (8 fulls)-b-bii (8 fulls)-c-cii (8 fulls)-d-dii (8 fulls)-e-eii (8 fulls)-f-fii (8 fulls)-[g]-gii-giii (12-2 fulls). Be de fet només té 6 signatures, ja que li manquen dos fulls en blanc de la "g").[2]

Mides de llibres

Diferents tipus de plegat d'un quadern

D'una forma general i depenent de la mida del full inicial (encara que n'hi ha d'altres):

- in-plano in-folio in-4° in-8° in-16 in-18
- 63 × 90 45 × 63 31,5 × 45 22,5 × 31,5 15,7 × 22,5 15 × 21
- 55 × 70 35 × 55 27,5 × 35 17,5 × 27,5 13,7 × 17,5 11,6 × 13,8
- 50 × 65 32,5 × 50 25 × 32,5 16,2 × 25 12,5 × 16,2 10,8 × 16,6
- 45 × 56 28 × 45 22,5 × 28 14 × 22,5 11,2 × 14 9,3 × 15
- 40 × 52 26 × 40 20 × 26 13 × 20 10 × 13 8,6 × 13,3
- 36 × 46 23 × 36 18 × 23 11,5 × 18 9 × 11,5 7,7 × 12

Referències

  1. signatura a Optimot
  2. Ramón Miquel y Planas. El incunable barcelonés de1468. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1930. 

Vegeu també

Bibliografia