Entre 1900 i 1903 fou el director dels tramvies de Göteborg, sent l'encarregat de la seva electrificació, i entre 1903 i 1933 membre de la companyia Allmänna Svenska Elektriska Aktiebolaget (ASEA), esdevenint el seu president entre 1934 i 1939.
L'any 1920 va esdevenir membre del Comitè Olímpic Internacional (COI) i el 1931 va esdevenir sotspresident sota la presidència d'Henri de Baillet-Latour. A la mort d'aquest l'any 1942 va esdevenir president interí del COI fins a la seva elecció oficial després de la Segona Guerra Mundial, sent un dels principals impulsors del moviment olímpic després de la guerra. L'any 1952 renuncià al seu càrrec, sent succeït per Avery Brundage.