Sibil·la no va aconseguir ser gaire popular al país escandinau, degut a diversos factors, com el fet de la seva dificultat per aprendre el Suec i que se l'associés amb el Règim nazi, ja que membres de la seva pròpia família eren figures del nazisme. Amb el temps, va anar tornant-se reservada, i mai es va dur bé amb la premsa.
Últims anys
Sibil·la quedà viuda l'any 1947 després que el seu espòs morís en un accident aeronàutic a l'aeroport de Copenhaguen. Mai no arribà mai a esdevenir reina de Suècia ni princesa hereva. Tampoc veié com el seu fill, Carles XVI Gustau de Suècia, es coronava rei, ja que va morir l'any 1972 amb 64 anys de càncer, poc abans de ser nomenat.
Llegat
Tingué una extensa vida oficial representant a l'estat suec en múltiples recepcions i visites d'estat. Malgrat tot, la princesa hagué de suportar la condemna que li caigué al seu pare, el duc Carles Eduard de Saxònia-Coburg Gotha, per la seva col·laboració amb el règim nacionalsocialista. Al duc li foren confiscades les seves propietats més importants i hagué de fer front a una llarga condemna en un camp de concentració de desnazificació. Mai es va adaptar del tot a Suècia, sempre sota la pressió de produir un baró que optés al tro reial.
Descendència
Sibil·la tingué cinc fills amb el príncep, en la seva època d'estabilitat a la ciutat d'Estocolm:
