Originària de Teheran, Shahrbanoo Sadat va passar la major part de la seva infància a la capital iraniana. D'adolescent es va instal·lar a la ciutat natal dels seus pares, refugiats afganesos.[1] Després de quatre anys al cor d'aquesta comunitat de pastors al camp afganès, decideix tornar a l'escola per intentar escapar del seu matrimoni concertat.[2] La jove assoleix convèncer el seu pare i el departament d'educació de la província de Bamiyan per poder-se matricular a l'escola només per a nois.[3]
Als 18 anys, va aprofitar una visita a una de les seves germanes instal·lades a Kabul per deixar definitivament el seu poble. Shahrbanoo Sadat volia estudiar física, però un error al registrar-se la va portat a la secció de cinema de la universitat de Kabul.[4] Menys d'un any després de l'inici del seu programa, va deixar la universitat i va treballar com a productora per al canal de televisió privada afganesa Tolo TV.[5]
El 2009 es va inscriure a l'Atelier Varan de Kabul, una organització francesa que forma cineastes documentals en totes les formes de cinema directe. El mateix any, va dirigir el seu primer curtmetratge documental anomenat A Smile for Life (Un somriure per a la vida).[6]
Carrera professional
Shahrbanoo Sadat dirigeix Vice Versa One (Yeke Varune), un primer curtmetratge de ficció seleccionat a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes el 2011.[7] El 2013 va fundar la seva pròpia companyia de producció a Kabul anomenada Wolf Pictures i després codirigida amb la productora alemanya-danesa Katja Adomeit, el curtmetratge híbrid Not At Home. Seleccionat al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam (IFFR) el 2014, el projecte combina la reconstrucció d'un autèntic camp de refugiats alemanys, la participació de refugiats actuant com a extres, la història de ficció d'una família a Kabul, i una entrevista amb un refugiat afganès.[8]
La primera directora femenina de l'Afganistan, Shahrbanoo Sadat, és també la directora més jove seleccionada per a la residència Cinéfondation a Canes, on va començar a escriure el seu primer llargmetratgeWolf and Sheep amb només 20 anys.[9] Estrenada el 2016, la pel·lícula s'inspira en la seva adolescència en un poble rural de la minoria etno-religiosa hazara, al centre de l'Afganistan.[10] La directora descriu el seu desig d'emancipació entre l'autoritat parental i les tradicions rurals. En competició durant la Quinzena de Realitzadors de 2016,[11]Wolf and Sheep va guanyar el Premi Art Cinema.[12]
↑Péron, Didier. «Wolf and Sheep, crus Afghans» (en anglès). Next Libération, 17-05-2016. Arxivat de l'original el 2016-07-19. [Consulta: 26 gener 2020].
