Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident |
---|
|
El setge d'Arle del 430 fou el segon intent de setge al que els visigots van intentar sotmetre a la ciutat d'Arle, si bé és un episodi menor en l'enfrontament entre romans i visigots. Davant de la presència militar del general romà Aeci, els visigots es rendiren i es retiraren.
Context
Amb la mort de l'emperador Honori el 423 i el desordre causat en la successió al tron imperial, els visigots, que eren federats de l'imperi des del 418, i estaven establerts a l'Aquitània, amb capital a Tolosa, havien aprofitat l'avinentesa per atacar les terres de la Narbonesa, per intentar accedir a la Provença, assetjant per primera vegada Arle el 425, sense èxit gràcies a l'arribada del general romà Aeci, amb qui els visigots pactaren la pau.
Setge
La pau entre romans i visigots fou, de fet, duradora. Però el 430 es va trencar quan els visigots van intentar assetjar novament la ciutat d'Arle, però els visigots en trobar-se amb l'oposició militar d'Aeci, davant de qui ja havien perdut el setge anterior, es van rendir i es retiraren a Tolosa, i no seria fins al 435 quan intentarien novament un moviment.
Referències
Bibliografia
- Abadal i de Vinyals, Ramon d'; Sánchez Cantón, Francisco Javier. Del reino de Tolosa al reino de Toledo (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia, 1960.
- Bury, J.B (Dir.). Cambridge Medieval History (en anglès). Nova York: Macmillan, 1911.
- Collins, Roger. La Europa de la alta edad media: 300-1000 (en castellà). Madrid: Ediciones Akal, 1991. ISBN 84-460-1267-7.
- Petersen, Leif Inge Ree. Siege Warfare and Military Organization in the Successor States (400-800 AD) (en anglès). Brill Publishing, 2013.
- Valverde Castro, María Rosario. Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio (en castellà). Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 84-7800-940-X.
- Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1990. ISBN 0-520-06983-8.