Setge d'Iliturgis

Segona Guerra Púnica
Gades Cartago Nova Saguntum Empòrion Ilipa Iliturgis Guadalquivir Carteia Posicions cartagineses Posicions romanes Campanya de 206aC
Tipus	setge i batalla
Data	206 aC
Coordenades	37° 57′ 30″ N, 3° 49′ 21″ O / 37.9583°N,3.8226°O / 37.9583; -3.8226
Lloc	Iliturgis
Estat	antiga Roma
Resultat	Victòria romana
Bàndols
República Romana Celtibers

El Setge d'Iliturgis fou un fet d'armes esdevingut durant la Segona Guerra Púnica.

Iliturgis es va entregar als romans a la Segona Guerra Púnica junt amb Castulo i Mentesa, i fou assetjada per dues vegades pels cartaginesos (214 aC i 211 aC), però els dos foren aixecats, però a la caiguda dels Escipions, Illiturgis i Castulo es van revoltar a favor dels cartaginesos i van matar als romans que hi havia a les ciutats.

Després de la derrota cartaginesa en la batalla de Baecula, Roma controlava tota l'anterior zona d'influència cartaginesa a la península Ibèrica, excepció feta de la vall del Guadalquivir, on Cartago havia acumulat una gran quantitat de tropes portades de l'Àfrica a començaments de 207 aC, sota comandament d'Hannó, i de mercenaris ibèrics reclutades per Magó Barca. Mentrestant, Àsdrubal (fill de Giscó) dugué el seu exèrcit des de Gades fins a la conca del Guadalquivir, i la derrota romana a la batalla d'Ilipa va ser decisiva en la retirada cartaginesa durant la conquesta romana d'Hispània.

Publi Corneli Escipió va prendre revenja per aquestos fets el 206 aC i la ciutat fou assaltada i cremada amb els seus habitants

Durant la revolta de 197 aC, Marc Helvi Blasió va derrotar els celtibers a la batalla d'Iliturgi el 196 aC,^[1] i van matar tots els seus habitants mascles adults (196 aC).