El 1144Joscelí II d'Edessa va aliar-se amb Kara Arslan, el governant ortúkida de Diyarbakır, contra el creixent poder i la influència de Imad al-Din Zengi I. Joscelí va sortir d'Edessa amb gairebé tot el seu exèrcit per donar suport a Kara Aslan i atacar Alep. Zengi, que tractava de prendre avantatge per la mort de Folc V d'Anjou, rei de Jerusalem el 1143, va dirigir-se al nord per assetjar Edessa, on va arribar el 28 de novembre. La ciutat havia estat advertida de la seva arribada i es va preparar per a un setge, però poc podia fer mentre Joscelí i l'exèrcit estaven en un altre lloc.
Zengi va encerclar la ciutat veient que no hi havia exèrcit defensor, de manera que va fer construir maquinària de setge i es va començar a minar les muralles, a l'hora que les seves forces rebien reforços kurds i oghuzs. Edessa va resistir tot el que va poder, però els habitants no tenien experiència en setges ni coneixements de lluita contra mineria, nombroses torres estaven sense guarnició i part de la paret prop de la Porta de les Hores es va enfonsar el 24 de desembre. Les tropes de Zengi van entrar a la ciutat, matant tots aquells que no van poder fugir a la ciutadella, que estava a càrrec de Jordi Maniaces. Milers van ser asfixiats o trepitjats fins a la mort durant els moments de pànic, inclòs l'arquebisbe Hug. Zengi va ordenar als seus homes posar fi a la massacre, però tots els presos llatins van ser executats mentre que als natius cristians se'ls va permetre viure en llibertat. La ciutadella va ser lliurada el 26 de desembre. Un dels comandants de Zengi, Zayn ad-Din Ali Kutchuk, va ser nomenat governador, mentre que el bisbe Basili, disposat a donar la seva lleialtat a qui governés la ciutat, va ser reconegut com a líder de la població cristiana.
Conseqüències
Possessions del comtat 1131-1150
El gener del 1145 Imad al-Din Zengi I va capturar Saruj i assetjar Birejik, però l'exèrcit del Regne de Jerusalem va arribar i es va unir al d'Edessa. Zengi va saber de problemes a Mossul, i hi va retornar per prendre el control; per tots els territoris islàmics se'l conegué amb els sobrenoms de defensor de la fe i al-Malik al-Mansur (el rei victoriós). No va seguir atacant la resta del territori d'Edessa i el Principat d'Antioquia, com es temia, i Joscelí II va seguir governant les restes del comtat a l'oest de l'Eufrates des de Turbessel, però a poc a poc la resta del territori va ser capturat pels musulmans o venut als romans d'Orient.
Zengi va ser assassinat per un esclau el 1146 durant el setge a Qalat Jabar, i el va succeir a Alep el seu fill Nur ad-Din. Joscelí va intentar recuperar Edessa després de l'assassinat, i la va recuperar, tret de la ciutadella, l'octubre del 1146, però en no tenir l'ajuda dels altres estats croats i estar mal planificada, la seva expedició va ser expulsada d'Edessa per Nur ad-Din el novembre. Aquesta vegada, tota la població va ser exiliada, i la ciutat va quedar deserta. La notícia de la caiguda d'Edessa va arribar a Europa el 1145, i el papa Eugeni III va proposar l'organització de la Segona Croada,[1] dirigida per Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya, però va acabar en desastre el 1148 i Edessa mai va ser recuperada.
Runciman, Steven. A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187 (en anglès). Cambridge University Press, 1952.
Gibb, H.A.R. (trad.). The Damascus Chronicle of the Crusaders, extracted and translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi (en anglès), 1932.
Babcock, E.A.; Krey, A.C.. William of Tyre: A History of Deeds Done Beyond the Sea (en anglès). Columbia University Press, 1943.
Dostourian, Edmond (trad.). Armenia and the Crusades, Tenth to Twelfth Centuries: The Chronicle of Matthew of Edessa (en anglès). National Association for Armenian Studies and Research, 1993.
