Sergio y Estíbaliz va ser un duo musical format per Sergio Blanco i Estíbaliz Uranga. Va existir entre 1973 i 1993, amb alguna breu interrupció d'activitat. Després de la seva desaparició, ambdós es van integrar a El Consorcio, amb familiars i antics companys de Mocedades.
El duo es va formar i consolidar el 1973, després que els seus integrants, Sergio Blanco i Estíbaliz Uranga, abandonessin Mocedades.[1] De la mà del compositor i productor Juan Carlos Calderón,[2] peça essencial del seu èxit, van llançar els seus primers LP Sergio y Estíbaliz i Piel.[3] Malgrat que poc després de la seva marxa, Mocedades havia assolit l'èxit a Eurovisió, ben aviat el duo va assolir reconeixement i va fer-se lloc al mercat musical espanyol,[3] esdevenint un referent de la música folk i la cançó melòdica del país.[4] El març de 1975 van ser representants d'Espanya al Festival d'Eurovisió amb la cançó Tú volverás, escrita per Calderón, i van quedar en desena posició.[1] A finals del mateix any, Sergio i Estíbaliz també van casar-se.[5] Aquesta cançó també va ser el seu tercer disc[4] i va ser número u de vendes a Espanya.[3] Amb l'èxit van arribar nous discs, el 1976 van llançar Quién compra una canción i Queda más vida; el darrer era un recopilatori, malgrat la seva curta carrera.[4]
El 1976 també van gravar un disc que contenia cançons populars hispanoamericans amb el títol Canciones sudamericanes a l'Argentina, Perú i Colòmbia, amb el qual van convertir-se en tot un èxit a l'Amèrica Llatina.[1][3] Així mateix, després d'un any d'aturada per causa de malaltia de Sergio, en un moment de consciència per l'existència de diferents dictadures a països llatinoamericans, el 1979 van unir-se al disc i espectacle La Misa campesina nicaragüense, en col·laboració amb altres artistes com Miguel Bosé, Ana Belén, Elsa Baeza o el trio Laredo. El projecte va aixecar controvèrsia per les lletres, que si bé tenien un rerefons catòlic, de fet transmetien missatges guerrillers i inconformistes, allunyats de les directrius conformistes de l'Església. El mateix any van provar sort amb el mercat anglosaxó, canviat la seva estètica i registre i cantant en anglès, i van llançar el disc Beans, però va ser un fracàs absolut.[3][4]
Després de l'intent anglosaxó van prendre's un descans. Van tornar el 1983 amb el disc Agua, que va suposar retornar al seu estil d'origen i novament amb producció de Calderón. L'any següent van aparèixer breument al concert del 15è aniversari de Mocedades, durant el qual van cantar tres temes i van participar al musical Jesucristo Superstar. El 1986 va aparèixer el seu disc Cuidado con la noche, que contenia els temes Cantinero de Cuba, escrita per Arturo Pareja Obregón, i Te quiero y ya d'Hernaldo Zúñiga, que va portar-los al capdamunt de les llistes de vendes.[1]Cantinero de Cuba, de fet, va ser una de les cançons de més èxit de l'any a Espanya.[4]
Els seus darrers treballs De par en par (1989) i Planeta tierra (1992) van tenir una acollida discreta. Poc després el duo es va dissoldre i es va integrar a El Consorcio, un grup musical format per alguns germans d'Estíbaliz i amb el seu amic, Carlos Zubiaga.[1]
