Sergio Ciomei, nascut a Gènova el 1965, va estudiar piano amb Franco Trabucco i es va llicenciar el 1984 i perfeccionar el seu estil amb András Schiff.[1] Guanyador de diversos concursos de piano, va guanyar el 1991 el 2n premi del concurs Mozarteum de Salzburg. També va estudiar clavicèmbal amb Christophe Rousset i Jan-Willem Jansen, així com pianoforte amb Andreas Staier i Laura Alvini. Va ser professor ajudant de música barroca a l' Acadèmia Musical Chigiana de Siena durant cinc anys del 1989 al 1994.
Sala de concert del palazzo Chigi-Saracini. Acadèmia musical Chigiana de Siena.
Sergio Ciomei ha actuat en concerts arreu del món, com a intèrpret de piano i clavicèmbal solista amb Europa Galante i Triple Concordia,[2] aconseguint crítiques favorables de revistes europees.[1] Actua sota la direcció de Frans Brüggen, Fabio Biondi, David del Pino Klinge, J. Kantorronn. És convidat a la Filharmonia de Berlín, a l'Auditori Nacional de Madrid, al Théâtre des Champs-Élysées de París i al Teatre de la Universitat de Santiago de Xile. Va aparèixer en duet amb Cecilia Bartoli des del 2001, al Théâtre des Champs-Élysées de París, al festival internacional de Bad Kissinger, al Palais des Beaux-Arts de Brussel·les, entre d'altres.[3]
Discografia
Sergio Ciomei ha gravat, entre d'altres, per a les etiquetes Nuova Era, Opus 111, Dynamic, Cantus, Arcana, Challenge Classics, Philarmonia i Virgin.[1]
Mancini, 6 sonates per a flauta de bec i baix continu - Lorenzo Cavasanti, flauta de bec; Caroline Boersma, violoncel; Sergio Ciomei, clavicembal (22-24 de juny de 1992, Nuova Era) (OCLC32550723OCLC32550723)
Scarlatti, 15 sonates : K. 64, 84, 85, 394, 262, 213, 545, 268, 318, 314, 56, 308, 491, 492 i 513 (28 de febrer de 2000/2-3 de febrer de 2001, Challenge Classics) (OCLC990955177OCLC990955177).[4]
Debussy, Suite bergamasque, Imatges, llibre I, Children's corner, dos Arabescos (març 2001, Dynamic) (OCLC881210216OCLC881210216)
