Entrada ja la dècada del 1970, i des dels estudis de Miramar, es va posar al capdavant de nous espais dramàtics com Ficciones (1971), Original (1971) o Teatro Club (1976). També en aquells anys va desenvolupar programes per al circuit català de TVE, com Terra d'escudella (1977) o Festa amb Rosa Maria Sardà (1979). Després del començament de les emissions de Televisió de Catalunya, va rodar per a aquest canal Vídua, però no gaire (1982), amb Àngels Moll, per tornar després a TVE.
En acabat, va ser nomenat director del centre territorial de TVE Catalunya. A part d'un breu pas per Canal 9 (El show de Joan Monleón, 1989), va ser l'artífex d'alguns dels majors èxits de Televisió Espanyola durant les dècades de 1980 i 1990, amb programes com: Si lo sé no vengo (1985 – 1989), amb Jordi Hurtado; El tiempo es oro (1987-1992), amb Constantino Romero; 3x4 (1988 – 1989) i La luna (1989), tots dos amb Júlia Otero; La vida es juego (1992-1994), amb Constantino Romero; Ruta Quetzal (1993), amb Miguel de la Quadra-Salcedo i sobretot, Saber y ganar (1997), un concurs cultural emès des de 1997, que compta amb el suport del públic i la crítica.
Va rebre el Premi Ondas de 1979 per la direcció de Salomé, en versió de Terenci Moix i interpretada per Núria Espert. Fins a 2004 va ser degà dels estudis de Comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.[4] El 2014 el Govern de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva «contribució eficaç a la llengua i la cultura catalanes» i «la línia innovadora en la creació de nous formats i l'autoria i adaptació de guions de ficció».[5] Va morir la matinada del 3 de gener de 2023 al seu domicili del barri de Sarrià de Barcelona, a l'edat de 85 anys.[6][7]
.svg)