El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural. Es considera una de les formes d'excursionisme o muntanyisme, oberta al gran públic perquè no necessita una gran preparació física o tècnica. En el senderisme s'uneixen l'esport i la cultura.[1] El traçat dels senders eviten tant com poden el pas de carreteres i camins asfaltats, així com els grans desnivells que suposen l'ascensió a pics i muntanyes.
Els senders
Marca de Sender de Gran RecorregutMarca de Sender de Petit RecorregutMarca de Sender Local
A Catalunya existeixen diverses tipologies de senders senyalitzats.[1]
Senders Locals (SL), de menys de 10 km, marcats amb franges blanques i verdes.
En els tres casos, les franges en paral·lel indiquen continuïtat del sender i les franges creuades en "X" indiquen direcció equivocada. La descripció dels itineraris i les seves característiques es recull en les anomenades topoguies.
Per l'altra, els no homologats, dels quals n'existeixen diverses tipologies:
Xarxes comarcals de senders, amb senyalització pròpia.
La creació i manteniment dels senders
La creació i marcatge dels senders acostuma a ser iniciativa d'entitats excursionistes, ajuntaments i ens de promoció turística, però la seva homologació depèn d'organismes superiors. A nivell europeu l'organisme encarregat és la European Ramblers' Association (ERA), entitat que fixa grans itineraris a partir de GR marcats per les entitats locals. Són els Senders Europeus de Gran Recorregut, amb denominació E. A l'Estat Espanyol les diferents federacions excursionistes o de muntanya fixen els senders dins l'àmbit del seu territori, complementàriament amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC).[3]
Mentre que Catalunya manca d'un model de senyalització de senders oficial promogut des de l'administració pública, circumstància que desemboca en la profusió de diversos models de senyals diferents implantats al territori, al País Valencià, en canvi, la llei estipula que els senders que poden accedir al Registre Públic de Senders de la Comunitat Valenciana han d'estar classificats i senyalitzats d'acord amb unes tipologies i característiques concretes.[4] Pel que fa a la senyalització dels senders homologats a Catalunya, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha editat un Dossier Tècnic de Senyalització de Senders.[5]
