PROFILPELAJAR.COM

Una selva nebulosa o bosc de boira, en anglès cloud forest o fog forest, és generalment un bosc montà tropical o subtropical de fulla persistent, que es caracteritza -de manera persistent, freqüent o estacional- per presentar un baix nivell dels núvols. Normalment la capa de núvols o boira es troba a l'alçària de la capçada dels arbres. Aquests boscos nebulosos poden tenir moltes molses cobrint la terra i la vegetació, i en aquest cas s'anomenen boscos molsosos. Els boscos molsosos normalment es troben a les parts de les muntanyes on la humitat és retinguda de manera més efectiva.^[1]

Distribució i clima

Segons el clima de cada lloc, afectat també per la distància al mar, l'exposició i latitud, l'altitud d'aquest bosc nebulós pot variar entre els 500 i els 4.000 metres msnm; de fet, el rang d'altitud on es desenvolupa el bosc nebulós, en un lloc determinat, és estret. Els núvols i la boira redueixen la radiació solar directa i per tant l'evapotranspiració. Dins d'aquests boscos, una gran part de la pluja és en forma de pluja de boira que es condensa sobre les fulles dels arbres i degoteja cap al sòl.

Les selves nebuloses tropicals s'estenen entre les latituds 23°N to 25°S.^[2] La precipitació anual va de 500 a 10.000 mm i la temperatura mitjana entre 8 a 20 °C.^[3]

La definició de selva nebulosa pot ser ambigua; segons els països, es pot dir selva afromuntana i selva plujosa sobremuntana (upper montane rain forest), o temes més localitzats com la Yunga de Bolívia i la laurisilva de les illes de l'Atlàntic (Macaronèsia),^[4]^[5] i algunes vegades boscos subtropicals i fins i tot temperats on es donen condicions meteorològiques similars a les de les considerades selves nebuloses.

Només l'1% dels boscos del món estan coberts per selves nebuloses.^[6]

Hi ha zones importants amb selves nebuloses a l'Amèrica central i del Sud, Àfrica central i de l'Est, Indonèsia, Malàisia, Filipines, Papua-Nova Guinea i el Carib. (vegeu la llista a://www.unep-wcmc.org/forest/cloudforest/].)

Hi ha selves nebuloses tropicals i subtropicals en aquests països:

Angola
Argentina
Austràlia
Bangladesh
Belize
Bolívia
Brasil
Brunei
Burundi
Cambodja
Camerun
Xina
Colòmbia
Costa Rica
República Democràtica del Congo
Dominica
Equador
El Salvador
Fiji
Gabon
Guatemala
Guyana (Pakaraima)
Hispaniola (Massís de la Hotte)
Hondures
Índia
Iran
Indonèsia
Jamaica (Parc Nacional Blue i John Crow Mountains)^[7]
Kenya
La Réunion (França)
Madagascar
Malàisia
Mèxic
Micronèsia
Moçambic
Myanmar
Nicaragua
Oman
Pakistan
Panamà
Papua Nova Guinea
Perú
Filipines
Portugal (Madeira)
Ruanda
Samoa
Espanya (Illes Canàries)
Sri Lanka
Taiwan
Tanzània
Trinitat i Tobago
Estats Units (Hawaii i Puerto Rico)
Veneçuela
Vietnam

Boscos nebulosos temperats

Encara que no tothom accepta que aquests siguin veritables boscos nebulosos, hi ha diversos boscos temperats amb característiques acusadament similars a les de les selves nebuloses tropicals.

Distribució dels boscos nebulosos temperats

Argentina - Catamarca i Tucumán
Austràlia - Parc Nacional Lamington (Queensland)
Xile (Parc Nacional del Bosque de Fray Jorge)
Xina - Altiplà de Yunnan
Japó - parts de Yakushima
Nova Zelanda - parts de Fiordland, Mount Taranaki i Mount Cargill, prop de Dunedin.
Portugal - Açores i Madeira
Sud-àfrica
Espanya - Illes Canàries (laurisilva)
Taiwan- Reserva natural de Chiantianshan, Reserva Natural del Llac Yuanyang
Estats Units - Redwood Coast

Característiques

Comparades amb les selves nebuloses tropicals, els boscos nebulosos temperats tenen mides dels arbres més baixes amb més densitat de tiges i generalment menys biodiversitat de plantes llenyoses.^[8] El nombre d'endemismes de plantes pot ser molt alt.^[6]

Hi ha l'anomenada pluja horitzontal causada per la intercepció de la humitat dels núvols i boira per la vegetació. Aquesta pluja horitzontal també rep el nom de pluja oculta perquè no queda registrada per pluviòmetres normals, però pot ser una contribució important en el cicle hidrològic.^[9]

En aquests sòls tan rentats l'aciditat és molt alta.^[10]

Referències

↑ Clarke, C.M. 1997. Nepenthes of Borneo. Natural History Publications (Borneo), Kota Kinabalu, p. 29.
↑ (Häger, 2006; Hamilton et al., 1995)
↑ (Häger 2006; Hamilton et al., 1995)
↑ (García-Santos et al, 2009)
↑ (García-Santos, 2007)
↑ ^6,0 ^6,1 (Häger, 2006)
↑ Blue and John Crow Mountains National Park - UNESCO World Heritage Centre Retrieved 2008/03/26
↑ (Hamilton et al., 1995; Häger, 2006)
↑ (Hamilton et al., 1995)
↑ (Hamilton et al., 1995; Van Steenis, 1972 and Grubb and Tanner, 1976)

Bruijnzeel, L.A.; Hamilton, L.S.. Decision Time For Cloud Forests: Water-Related Issues And Problems Of The Humid Tropics And Other Warm Humid Regions. París, France: UNESCO's IHP Humid Tropics Programme Series No.13, 2000.
Foster, P., 2001, The potential negative impacts of global climate change on tropical montane cloud forests, Elsevier Science/ Earth-Science Review* Bubb, P., May, I., Miles, L., Sayer, J., 2004, Cloud Forest Agenda, UNEP-WCMC, Cambridge, UK, http://www.unep.wcmc.org/resouces/publicashions/UNEP_WCMC_bio_series/20.htm^{[Enllaç no actiu]}
García-Santos, G., Marzol, M. V., and Aschan, G. (2004) Water dynamics in a laurel montane cloud forest in the Garajonay National Park (Canary Islands, Spain), Hydrol. Earth Syst. Sci., 8, 1065-1075. http://www.hydrol-earth-syst-sci.net/8/1065/2004/hess-8-1065-2004.html
Häger, A., 2006, Einfluss von Klima und Topographie auf Struktur, Zusammensetzung und Dynamik eines tropischen Wolkenwaldes in Monteverde, Costa Rica, Göttingen: Disssertation Georg August Universität Göttingen.
García-Santos, G. (2007). An eco-hydrological and soils study in a montane cloud forest in the National Park of Garajonay, La Gomera (Canary Islands, Spain). PhD Dissertation, Amsterdam: VU University. http://dare.ubvu.vu.nl/handle/1871/12697.
García-Santos, G., Bruijnzeel, L.A. and Dolman, A.J. (2009). Modelling canopy conductance under wet and dry conditions in a subtropical cloud forest. Agricultural and Forest Meteorology, 149 (10), 1565-1572 doi:10.1016/j.agrformet.2009.03.008.