La selecció de rugbi d'Austràlia és l'equip oficial de rugbi a 15 d'Austràlia. A aquest equip se'l coneix també amb el sobrenom Ualabis (Ualabi o Ualabis-Qantas per raons publicitàries) i competeix anualment amb Argentina, Nova Zelanda i Sud-àfrica en el Rugbi Championship, en la qual també disputen la copa Bledisloe amb Nova Zelanda, la Mandela Challenge Plate amb Sud-àfrica i el Trofeu Puma amb Argentina. Austràlia està actualment (finals d'agost de 2015) la segona del ránking mundial de rugbi.[1]
Està controlada per la Australian Rugbi Union (ARU). És una de les seleccions de rugbi més competitives del món. Ha participat en les set copes del món de rugbi i té el rècord (compartit amb les seleccions sud-africana i neozelandesa) d'haver guanyat la Copa Mundial de Rugbi en dues ocasions, en les edicions de 1991 contra Anglaterra i 1999 contra França, ambdues disputades a Europa (sent l'únic a aconseguir tal assoliment), de la mà del seu mític capità John Eales. Austràlia també va perdre en la final després de la pròrroga amb Anglaterra en la competició de 2003.[2]
Once jugadors han estat reconeguts dins del Saló de la Fama del Rugbi o el Saló de la Fama del IRB. Tres són membres solament del Saló Internacional, quatre són membres solament del Saló del IRB (un dels quals ho va aconseguir per mèrits aliens a la competició) i quatre són membres de tots dos Salons de la Fama: David Campese, Ken Catchpole, John Eales i Mark Ella.
Austràlia a la Copa del Món
La Selecció de rugbi d'Austràlia ha participat en 7 edicions de la Copa del Món de Rugbi, ha disputat 3 finals i ha guanyat 2 títols (juntament amb Nova Zelanda i Sud-àfrica els més guanyadors). En l'edició de 1987 va acabar quarta, després de perdre 30-24 contra França en les semifinals, i caure en el partit pel tercer lloc per 22-21 davant Gal·les. En 1991 es consagraria campió vencent en les semifinals al favorit Nova Zelanda per 17-14 i després en la final venceria al local Anglaterra per 12-6. En 1995 seria eliminat en quarts de final després de perdre davant Anglaterra per 25-22. En 1999 es convertiria al primer país a guanyar per segona vegada la Copa Webb Ellis després de vèncer en quarts de final al local Gal·les, en les semifinals va vèncer a l'últim campió Sud-àfrica per 27-21 en temps extra i en la final va derrotar a França per 35-12. En 2003 sent el país amfitrió va vèncer en la semifinal a Nova Zelanda (gran favorit), en la final va caure davant Anglaterra en temps extra per 20-17, després d'un recordat "drop" anotat per Jonny Wilkinson. En 2007 serien derrotats per 12-10, en quarts de final, novament per Anglaterra. En 2011 van perdre en semifinals davant el local i campió Nova Zelanda, però es quedarien amb el tercer lloc després de vèncer a Gal·les per 21-18.
Austràlia en el campionat Tres Nacions (1996-2011)
La Selecció de rugbi d'Austràlia al costat de les seleccions de Nova Zelanda i Sud-àfrica van començar a disputar, l'any 1996, el Torneig de les Tres nacions que reunia a les 3 potències del rugbi de l'hemisferi sud. Els Uallabies es van coronar campions en les edicions de 2000, 2001 i 2011.
A partir de l'any 2012 Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Argentina disputen el Rugbi Championship, un torneig anual que ajunta a les 4 seleccions de rugbi més poderoses de l'hemisferi sud. En la seva primera edició Austràlia va acabar en la segona posició.
Actualització: 8 d'agost de 2015 Fonts:espnscrum.com
Estadístiques
Austràlia ha guanyat 296 de 581 partits oficials jugats, un rècord d'aproximadament el 51%.[3] Quan es van introduir els World Rugbi Rànquing IRB en 2003 Austràlia estava la quarta. Des de llavors el lloc més alt que ha aconseguit Austràlia ha estat el segon, i el més sota el sisè.[4]
Aquí està una taula dels partits oficials jugats per l'equip XV d'Austràlia fins al 15 d'agost de 2015:[3]