El nou govern s'envoltà de personatges més joves i aperturistes i avençà en aprovar la Llei per a la Reforma Política, que fou sotmesa a referèndum que facilità la legalització dels partits polítics i sindicats, una llei d'amnistia per alliberar els presos i la convocatòria d'eleccions per tal que les noves Corts sorgides poguessin votar una nova constitució. Això no fou exempt de tensions internes. La legalització del Partit Comunista d'Espanya provocaria la dimissió del ministre de Marina, i la majoria de reformes comptaren amb la desaprovació del vicepresident primer, qui també va dimitir.
Com els anteriors governs, es va veure sacsejat per una gran agitació social i política, sobretot dels partits més a l'esquerra, que proposaven la ruptura amb el sistema. Continuaren els atemptats d'ETA i de grups d'extrema dreta contraris a qualsevol canvi en el sistema, així com les reivindicacions nacionalistes a Catalunya i el País Basc.
A partir del 13 d'abril de 1977, amb la desaparició del Movimiento Nacional, el Ministre Secretari General del Moviment passa a ser Ministre Secretari General del Govern fins a la seva desaparició al juliol.