Sebastià Sans i Bori

Plantilla:Infotaula personaSebastià Sans i Bori
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1852 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1928 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Arenys de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterratinent, viticultor, escriptor, periodista, mediador d'assegurances Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Sebastià Sans i Bori (Barcelona, 26 d'octubre de 1852[1] - Arenys de Mar, 1 d'agost de 1928)[2] fou un hisendat, periodista i escriptor català.

Biografia

Sebastià Sans i Bori va néixer al carrer Aymerich de Barcelona, fill de Sebastià Sans i Grau i de Dolors Bori i Cerdà, ambdós de Sitges, sent inscrit amb els noms de Sebastià, Pelegrí i Ramon.[1]

Va estudiar Medicina a Barcelona[2] i durant el Sexenni Revolucionari va formar part del grup d'estudiants catòlico-monàrquics, que es reunien al Cafè de les Delícies de la Rambla.[3]

Després va combatre com a ajudant sanitari en la Tercera Guerra Carlina a favor del pretendent Carles VII.[4] L'any 1876, acabada la guerra, participà en la creació del diari carlí El Correo Catalán. Poc després fundà el setmanari satíric antiliberal Lo Burinot (1877-1881).[5] També va col·laborar en la revista madrilenya Mundo Cómico (1872-1876).[6]

A Sitges va fer de jutge, formà part la societat El Retiro i fou col·laborador d'El Eco de Sitges. Va vendre els terrenys on es va construir l'hospital de Sant Joan Baptista de Sitges i es va fer construir un palau conegut encara avui com Can Sebastià Sans i Bori,[2] on el 1890 va rebre el marquès de Cerralbo, delegat polític de Don Carles, durant una visita que va fer a Catalunya.[7] L'any 1888 va signar el Missatge a la Reina Regent.[2]

«Licor facsimil del benedictino Sebastián Sans y Bori. Sitges»

També va viure a Olot, a la carretera Santa Pau, on tenia l'agència de segurs La Anónima de Accidentes i la Caja de Previsión y Socorro.[8] A la capital de la Garrotxa va fer conferències polítiques organitzades per la Joventut Tradicionalista[9][10] i va participar en vetllades d'afirmació carlista.[11] Durant algun temps i fins a l'agost del 1916 fou director d'El Norte, setmanari tradicionalista de Girona.[12]

Lectura Popular. Biblioteca d'autors catalans. Sebastià Sans y Bori. Poesies

A Sitges tenia una fàbrica de licors.[13] Era colliter de raïm de malvasia i moscatell i sovint recitava poesies al seu laboratori vinícola. Es deia que vivia en la seva mansió amb la seva esposa amb les comoditats i el luxe d'un aristòcrata de gust depurat, però al mateix temps amb l'atractiva senzillesa catalana.[14]

En la Lectura Popular va publicar poesies de caràcter festiu.[5] Va ser conegut per les obres Ocell de bosc i Aplec de cançons.[14] També va escriure peces teatrals[5] com la joguina còmica Cambis de lluna.[15] En un fragment d'Ocell de bosc escrigué:

«

Per omplir de blat la sitja
haig de posar-hi treball,
puix qui sos camps no trepitja
sols cull brosses y margall.
Quan puc acabar la tasca,
no estic per córrer borrasca.
Quin dalê!
Si a sarau m'agafa basca
me desvetlla lo café.[16]

»

Va escriure la lletra de caramelles compostes per Esteve Català i March i d'una peça de música religiosa d'Antoni Català i Vidal titulada Davant la Verge, per la qual Català i Vidal va guanyar el 1926 el concurs convocat per la Revista Parroquial de Música Sagrada. Els darrers anys de la seva vida Sebastià Sans i Bori va viure a Arenys de Mar,[2] on va morir l'1 d'agost de 1928.[17] Es va casar en primeres núpcies amb Teresa Mestres i Mestres (1880) i en segones amb Maria Vallès i Soler (1894).[18][17]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1852, número de registre 3689.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Calbet i Camarasa, Josep M.; Montañà i Buchaca, Daniel. Metges i farmacèutics catalanistes (1880-1906). Cossetània Edicions, 2001, p. 165. ISBN 84-95684-05-5. 
  3. ↑ Masriera, Arturo «De la Barcelona ochocentista (Siluetas ciudadanas). La Peña de las Delicias. Los nuevos girondinos. - Jurisconsultos, médicos y literatos. - El Eco del Bruch. - La Verdadera Ciencia Española». La Vanguardia, 18-09-1919, pàg. 10.
  4. ↑ Bolós i Saderra, Joaquim de. El carlismo en Cataluña. R. Casulleras, 1930, p. 189. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Sebastià Sans i Bori». enciclopèdia.cat.
  6. ↑ «De Sitjes a Vilanova». La Ilustració Catalana, 15-05-1891, pàg. 140.
  7. ↑ A. B. «Recuerdos». El Eco de Sitges, 04-03-1945, pàg. 1.
  8. ↑ «Olot: Seguros (Agencias de)». Anuario-Riera, 1909, pàg. 400.
  9. ↑ «Correspondencias: Desde Olot. Les formes de govern». El Tradicionalista, 11-03-1909, pàg. 2.
  10. ↑ «Correspondencias: Desde Olot». El Tradicionalista, 15-04-1909, pàg. 1.
  11. ↑ «Correspondencias: Desde Olot». El Tradicionalista, 25-03-1909, pàg. 2.
  12. ↑ «Agre-dolç». El Gironés, 12-08-1916, pàg. 3.
  13. ↑ «Sitjes: Licores (fábrica de)». Anuario-Riera, 1898, pàg. 755.
  14. ↑ 14,0 14,1 Cristóbal, Juan «Los orígenes: Aledaños del 90. IV y último». El Eco de Sitges, 16-06-1946, pàg. 1.
  15. ↑ «Bibliografia». La Tomasa, 26-10-1899, pàg. 6.
  16. ↑ Cristóbal, Juan «Los orígenes: El primer Certámen». El Eco de Sitges, 27-01-1946, pàg. 2.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Funerals». La Veu de Catalunya, 07-08-1928, pàg. 2.
  18. ↑ «Sebastian Sans y Bori and Maria Valles y Soler». Registre de matrimoni a FamilySearch.