PROFILPELAJAR.COM

Sebastià Badia i Gibert
Biografia
Naixement	1824 ; Badalona (Barcelonès)
Mort	1888 (63/64 anys); Badalona (Barcelonès)
Alcalde de Badalona
	1874 – 1875 ; ← Martí Guardiola i Roig – Jaume Botey i Garriga →
Alcalde de Badalona
	1872 – 1872 ; ← Josep Solà i Seriol – Josep Solà i Seriol →
Alcalde de Badalona
	1868 – 1872 ; ← Martí Planas i Planas – Josep Solà i Seriol →
Activitat
Ocupació	polític

Sebastià Badia i Gibert (Badalona, 1824-1888) fou un polític badaloní. Alcalde de Badalona durant el Sexenni Democràtic, diverses vegades en el període de 1868-1874. Fou un maçó destacat, presidí la Lògia Betulo i el 1880 fou un dels fundadors de la Gran Lògia Catalana. En fou Gran Mestre Adjunt, en grau 33è.^[1]

Just després de la revolució Gloriosa de 1868, que va fer caure la monarquia d'Isabel II, a Badalona es va constituir un comitè revolucionari per un grup de personalitats de la ciutat que gaudien de solvència moral.^[2] Arribat el general Joan Prim el 3 d'octubre a la vila, es va nomenar un ajuntament interí, del qual Badia en fou nomenat alcalde.^[2]

El desembre es van celebrar eleccions a Badalona, per primera vegada per sufragi universal –masculí– però només votaren 1.632 persones del total de 2.685 del cens.^[3] Badia va esdevenir el primer alcalde electe després de la revolució. Al capdavant del nou consistori hagué de fer front a una gran inestabilitat polític i una crisi econòmica general, que afectà a Badalona en diversos graus,^[1] però també una època en què sorgeixen noves coses a la ciutat, com el Teatre Zorrilla^[4] o el setmanari El Eco de Badalona, fundat el 1868, del qual Badia en va ser redactor, però que tindrà una curta durada, car tancà l'any següent.^[5]

El seu mandat també visqué constants canvis polítics, passant pel regnat d'Amadeu I, monarca al qual va rebre a la ciutat el 22 de desembre de 1871, i li oferí un dinar a la casa consistorial, per després realitzar visites a diferents indústries ubicades a Badalona.^[6] Badia va rebre d'Amadeu la Creu de primera classe de l'Orde del Mèrit Militar,^[1] per haver recolzat a les autoritats i a l'exèrcit durant les insurreccions carlines i republicanes a Catalunya durant el 1869.^[7]

Després de l'abdicació d'Amadeu I, en el primer any de la Primera República, el 1873 Badia és nomenat capità d'un batalló de voluntaris,^[8] encarregat de la defensa del sistema republicà. Fou segrestat, encara durant el seu mandat, pels carlins el juny de 1874,^[1] per no haver satisfet a les demandes econòmiques imposades a l'ajuntament, i va ser dut a Òrrius, on un jove Leopold Botey, conegut seu, el va reconèixer i va aconseguir que el rector Miquel Ballarà intercedís per Badia davant dels carlins i l'ajudés a tornar a Badalona.^[9]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Villarroya, 1999, p. 116.
↑ ^2,0 ^2,1 Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 207.
↑ Cuyàs i Tolsa, 1982, p. 207.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 211.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 213.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 218.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 219.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 220.
↑ Cuyàs i Tolosa, 1982, p. 224.

Bibliografia

Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona (Volum VII). Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982. ISBN 84-400-8651-2.
Villarroya, Joan (dir.); AA.DD. Història de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 1999. ISBN 84-88758-03-0.