PROFILPELAJAR.COM

Scipio Slataper
Biografia
Naixement	14 juliol 1888 ; Trieste (Itàlia)
Mort	3 desembre 1915 (27 anys); Mont Calvario (Gorizia) (Itàlia)
Nacionalitat	Italiana
Formació	Università degli Studi di Firenze
Activitat
Camp de treball	Friül - Venècia Júlia
Ocupació	Assagista, novel·lista i crític literari
Interessat en	Henrik Ibsen
Gènere	Assaig, autobiografia i literatura de viatges
Moviment	Modernisme
Nom de ploma	Publio Scipioni
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1912) My Carso (en) ;
Família
Fills	Scipio Secondo Slataper
Germans	Guido Slataper
Parents	Guido Slataper
Premis
	Medalla al Valor Militar ;

Scipio Slataper (Trieste, Itàlia, 14 de juliol de 1888 - Podgora, Gorizia, 3 de desembre de 1915) fou un escriptor italià, la seva obra més coneguda és Il mio Carso. És, junt amb Italo Svevo, un dels escriptors més coneguts de Trieste.

Biografia

Nascut a la ciutat de Trieste (aleshores part de l'Imperi Austrohongarès) en una família de classe mitjana d'orígens italians i bohemis. Un cop acabats els estudis bàsics, es traslladà a Florència per estudiar filologia. Finalment, es va llicenciar amb una tesi sobre el dramaturg noruec Henrik Ibsen.^[1] Allà va col·laborar a la revista literària La Voce, editada per Giuseppe Prezzolini i Giovanni Papini. També va començar a escriure assaigs i articles sobre la situació cultural i literària de Trieste. De les seves amistats, formaven part el periodista i crític Giulo Caprin, l'escriptor Giani Stuparich, la seva dona Elody Oblath i el seu germà Carlo Stuparich. Així com el crític literari Silvio Benco o els poetes Umberto Saba, Virgilio Giotti i Biagio Marin. A l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va allistar com a voluntari a l'exèrcit italià, on va aconseguir el grau de tinent al regiment dels Granaders de Sardenya. Va morir en la batalla de la muntanya Podgora a prop de Gorizia.^[2] Pel seu sacrifici va ser guardonat amb la medalla de plata al valor militar.

Anàlisi de la seva obra

Després del suïcidi de la seva parella Anna Pulitzer, el 1910, Slataper es traslladà a Ocizla, un poble situat a l'altiplà del Carso. Allà va escriure la seva obra més famosa: Il mio Carso, considerada una de les obres mestres de la prosa italiana de finals de segle. Amb un to líric i amb influències de Nietzsche, l'obra és vitalista, però també conté crítiques als italians que tenien prejudicis anti-eslaus. Va ser publicada a Florència el 1912 i traduïda al francès el 1921 per Benjamin Crémieux, cosa decisiva en la creixent fama durant la dècada de 1920 a Europa.

Obra

Il mio Carso, 1912.
I confini necessari all'Italia, 1915.
Le strade d'invasione dall'Italia in Austria. Fella, Isonzo, Vipacco, Carso, 1915.
Ibsen, 1916.
Scritti letterari e critici
Scritti politici
Lettere
Epistolario
Appunti e note di diario
Alle tre amiche. Lettere
Le lettere a Maria
Confini orientali
Lettere triestine. Col seguito di altri scritti vociani di polemica su Trieste
Passato ribelle. Dramma in un atto
Terremoto nella Marsica. Scipio Slataper inviato speciale
Scipio e Maria. Un amore ingenuo. Poesie, 1905.