Saya no Uta

Saya no Uta
Publicació
26 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Gènerenovel·la visual i eroge Modifica el valor a Wikidata
Llicènciallicència de propietat Modifica el valor a Wikidata
Disponible en
Característiques tècniques
Sistema operatiuAndroid Modifica el valor a Wikidata
PlataformaWindows i Android Modifica el valor a Wikidata
Modesun jugador Modifica el valor a Wikidata
FormatCD-ROM, descàrrega digital i distribució digital Modifica el valor a Wikidata
Dispositiu d'entradateclat d'ordinador i pantalla tàctil Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Nitroplus Modifica el valor a Wikidata
EditorNitroplus Modifica el valor a Wikidata
DistribuidorSteam, JAST USA i Google Play Modifica el valor a Wikidata
Qualificacions
CERO
Més informació
Lloc webnitroplus.co.jp… (japonès) Modifica el valor a Wikidata
MobyGamessaya-no-uta Modifica el valor a Wikidata
Steam702050 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Saya no Uta és una novel·la visual de terror[1] lovecraftià i romàntica[2] publicat al Japó el 2003,[3] desenvolupat per Nitroplus i guionitzat per Urobuchi Gen. El 2013 fou publicat als Estats Units d'Amèrica per JAST USA.[2] El 2011 l'editorial dels Estats Units d'Amèrica IDW publicà una adaptació en format còmic anomenada Song of Saya.[3] El còmic fou il·lustrat per Yair Herrera i guionitzat per Daniel Liatowitsch i Todd Ocvirk[4] i té influència de les obres de David Cronenberg.[5]

La història és protagonitzada per Fuminori, un estudiant de medicina que ha patit un accident de tràfic amb els seus pares que li ha trastocat la percepció. La percepció que té del món és la d'un lloc carnós habitat per criatures abominables. Al llarg del desenvolupament de la història apareix assassinat, segrests, canibalisme, violació, pedofília, esclavatge sexual, sexe dur i mutilacions. La interacció amb la història és escassa.[1]

El personatge de Saya apareix al videojoc de lluita Nitroplus Blasterz -HEROINES INFINITE DUEL-.[6]

Va ser desenvolupat utilitzant NScripter.[7]

A Gamezone el criticaren positivament la banda sonora i la part visual.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Eisenbeis, Richard «Saya no Uta — The Song of Saya: The Kotaku Review». Kotaku, 21-05-2013 [Consulta: 20 gener 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 «JAST USA: Saya no Uta Goes Golden Master». Anime News Network, 22-03-2013 [Consulta: 20 gener 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 Eisenbeis, Richard «Song of Saya Has its Own American Comic Book (And It's Not Very Good)». Kotaku, 21-05-2013 [Consulta: 20 gener 2017].
  4. ↑ «Song of Saya #1 (Preview)». CBR. [Consulta: 20 gener 2017].
  5. ↑ Manning, Shaun «Liatowitsch & Ocvirk Sing a “Song of Saya”». CBR, 2010 [Consulta: 20 gener 2017].
  6. ↑ «Nitroplus Blasterz PS4/PS3 Game's Video Previews Saya». Anime News Network, 26-01-2016 [Consulta: 20 gener 2017].
  7. ↑ Иванов, Н.А.. Разработка игры "Первые лучи летнего солнца" в жанре "Визуальная новелла" на платформе Unity (Tesi), 2014, p. 13. [Enllaç no actiu]
  8. ↑ Young, Jason «Point and Click Adventures from Japan: Top Ten Bishoujo Games Available in English». Gamezone, 27-09-2011 [Consulta: 16 juny 2017].