Donat que és una planta molt corrent als Països Catalans, rep nombrosos noms comuns: savina comuna, savina, savina mediterrània, savina marítima, savina litoral, ginebre bord, pinet, sivina, sevina, arbre de l'encens.[3] En mallorquí es coneix com a sivina tret de Sa Pobla. El gàlbul també té diferents noms comuns: bolles de sivina, gargulls de savina, murtó de sivina, pilotetes de savina.[3]
Característiques
Pot arribar a ser un arbre de fins a 12 metres d'alt, o ser un arbust de dos metres. El tronc, de vegades, és tortuós i la capçada pot estar deformada per l'acció del vent (sovint es veu així en zones litorals de Menorca).
Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbricades. Normalment, és un arbre monoic però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de la primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul marró taronja, de 5 a 8 mm que conté de 3 a 8 llavors.
Història natural
És una planta perennifòlia, molt resistent al fred, la calor, la secada i els sòls pobres o lleugerament salins; és per això que es troba des del nivell del mar fins als 2.400 metres d'altitud. Creix en forma silvestre o plantada en jardins.
Distribució
La savina és originària de la zona mediterrània i també es troba a Madeira, Illes Canàries i l'oest d'Aràbia. A totes les illes Balears, hi està molt representada la subespècie (considerada per alguns taxònoms com a varietat) lycea.
Subespècies o varietats
Juniperus phoenicea var. phoenicea. Estesa per tot el territori.
Juniperus phoenicea var. turbinata (sinònim J. turbinata). Només en zones litorals sorrenques.
Juniperus phoenicea var. lycea. A les Illes Balears.
Usos
S'utilitza en repoblacions forestals, sola o amb altres coníferes.
Jardineria.
Fusta: molt resistent, especialment per a fer bigues o mobles.
Referències
↑Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 72. ISBN 84-7306-390-2.
.svg){kind=icon}
