El Saturn IB (o Saturn 1B) fou una versió millorada del coet Saturn I, amb un segon tram molt més potent, el S-IVB. Va ser produït per les empreses Chrysler (tram S-IB) i McDonnell Douglas (tram S-IVB). Es considera l'antecessor del poderós Saturn V, destinat a provar el mòdul de comandament per vols en òrbita terrestre. Al contrari que l'anterior Saturn I, l'IB tenia prou càrrega útil per posar tant el mòdul de comandament com el mòdul lunar en òrbita terrestre. Això el va fer molt valuós per realitzar proves amb les naus de l'Apollo mentre el Saturn V que l'enviaria més tard a la Lluna estava encara en procés de desenvolupament.
El primer tram és un coet de vuit motors per a missions d'òrbita terrestre. Es compon de nou tancs de propel·lent, vuit aletes, un conjunt d'estructures per a l'impuls, vuit motorsH-1 i altres components. Els contenidors de propel·lent consisteixen en vuit tancs Redstone (quatre contenen LOX i quatre contenen RP-1) agrupats al voltant d'un tanc PGM-19 Jupiter, que conté LOX. Els quatre motors exteriors poden ser dirigits per controlar el coet.
El segon tram (S-IVB-200) és similar al tercer tram (S-IVB-500) del Saturn V, amb l'excepció de l'adaptador intertram, petits mòduls auxiliars de control de la propulsió i la manca de capacitat de reinicialitzar el motor per col·locarse en òrbita. És propulsat per un únic motor J-2. Els tancs de carburant i oxidant compartien una "mampara comuna". Això reduïa el pes del coet en deu tones i la seva distància en tres metres.
El Saturn IB es va tornar a fer servir més tard per a vols tripulats de l'Skylab i el Projecte de prova Apollo-Soyuz. Els models usats llavors ja no tenien la combinació alternada de tancs negres i blancs que servien de distintiu per a les primeres produccions d'aquests. Aquests llançaments van ser realitzats des de l'LC-39B, Centre Espacial Kennedy, fent servir un muntatge de bastides que subjectaven el coet fins a l'altura del braç d'accés per a la tripulació de la plataforma mòbil del llançador.
Havia de ser el primer vol tripulat orbital de prova del Bloc I del CSM. Un incendi a la cabina causà la mort dels astronautes i va danyar el CM durant un assaig abans del llançament previst pel 21 de febrer de 1967
CSM de l'Apollo amb un mòdul d'adaptació especial, junt amb el Soyuz 19. Últim vol del Saturn IB.
SA-211
Sense fer servir. Primer tram rebutjat.[1] Tram S-IVB convertit i utilitzat en l'estació espacial Skylab.
SA-213
Només construït el primer tram. Rebutjat sense fer servir.[1]
SA-214
Només construït el primer tram. Rebutjat sense fer servir.[1]
Hi ha tres llocs on estan exposats els vehicles Saturn 1B (o parts d'aquests):
El model SA-209 està exposat al Centre Espacial Kennedy (Florida, EUA). Degut a una corrosió severa, els motors del primer tram i el mòdul de comandament van ser reemplaçats per duplicats en els anys 1993-1994.[2]