En sasserès, les formes del verb en infinitiu en les dues declinacions principals són acabades en -à i -ì (amà, parthì) i en canvi hi ha molts menys verbs en la segona declinació en -é, que normalment són irregulars. Aquesta forma deriva de la desinència acabada en "-r" muda pròpia del cors i també del català oriental, és a dir que per exemple els verbs "anar", "saber", "córrer" o "fugir" en sasserès són anà, sabé, currì, fugí. La característica també és comuna i compartida amb el gal·lurès i l'alguerès, on és present qualsevol de les excepcions.[2]
En l'ús comú el sasserès pot utilitzar indiferentment topònimssards, del dialecte gal·lurès o bé de l'italià. No obstant això, hi ha localitats on es continua utilitzant el mot sasserès propi:
