Sara Justo

Plantilla:Infotaula personaSara Justo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 febrer 1870 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióodontòloga, activista pels drets de les dones, educadora, sufragista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJuan Bautista Justo Modifica el valor a Wikidata

Sara Justo (Buenos Aires, 5 de febrer de 1870 - Buenos Aires, 6 d'octubre de 1941) va ser una educadora argentina, de les primeres odontòlogues de país i una de les líders del moviment feminista argentí en les primeres dècades de segle xx. Era germana de Juan Bautista Justo, cirurgià i fundador del Partit Socialista argentí.

Biografia

Sara Justo va néixer a la ciutat de Buenos Aires el 5 de febrer de 1870, filla de Juan Felipe Justo i d'Aurora Castro.

El 1892, per iniciativa del Dr. Mauricio González Catán, es va crear a la Universitat de Buenos Aires una càtedra d'Odontologia, l'«Escola Dental», al front de la qual es va posar al doctor Nicasio Etcheparaborda. Sara Justo es va convertir en una de les primeres alumnes, i al juliol de 1901 es va graduar junt amb Leonilda Rosa Menedier (o Menechier),[1] Catalina Marni i Antonia Arroyo, en el que seria la primera promoció d'odontòlogues del país.[2]

Després de doctorar-se, tot i que va exercir la seva professió, va preferir dedicar-se a la docència i a la lluita social, especialment en defensa dels drets de la dona.

  • Sara Justo, fotografia dels diplomats el 1901
    Sara Justo, fotografia dels diplomats el 1901

Com a docent, seguint les orientacions de Cecilia Grierson, primera metgessa argentina, va dictar càtedres de puericultura i economia domèstica. Va ser directora de l'Escola Professional de Dones Paula Albarracín de Sarmiento (actualment ET N º 8 Paula Albarracín de Sarmiento), i va realitzar viatges de perfeccionament educatiu per Europa.

El 1907 va col·laborar amb la doctora Alicia Moreau de Justo a la fundació de el Comitè Prosufragi Femení.

Va ser una de les principals impulsores de l'Associació de Universitàries Argentines, organització fundada el 1904 per Cecilia Grierson i Petrona Eyle,[3] que el maig del 1910, coincidentment amb la celebració de Centenari, va organitzar a Buenos Aires el Primer Congrés Internacional Femení, del qual va ser tresorera .

Va tenir també una actuació protagònica al Tercer Congrés Femení Internacional de Buenos Aires, organitzat pel Club Argentí de Dones. Va publicar nombrosos articles sobre feminisme al combatiu diari El Diario de Manuel Lainez.[4]

El 1925 va ser delegada de l'Associació Nacional del Professorat al Congrés Internacional d'Economia Social que es va reunir a la capital argentina.

Va morir a la seva ciutat natal, el 6 d'octubre de 1941.

Notes

  1. ↑ Leonilda Rosa Menedier (o Menechier) (1883-1954). Primera odontòloga que va exercir en la província d'Entre Ríos i una de les primeres titulades al país.
  2. ↑ Sovint s'esmenta que va ser la primera promoció, però hi ha antecedents; el 1896 va obtenir el títol Cidanelia González (esposa d'un odontòleg), el 1896 Fanny Britz (nascuda a Rússia), el 1899 les germanes Petrona i Josefina Pecotche, filles d'un massatgista francès.
  3. ↑ Petrona Eyle (1866-1945). Doctorada en medicina a Suïssa el 1891, va tornar a el país i va revalidar el seu títol el 1893. Es va destacar en la lluita en pro de la igualtat social entre l'home i la dona, va fundar la Liga contra la Trata de Blancas (Lliga contra el Tràfic de Blanques) i va ser la primera directora de la revista feminista Nuestra Causa (Nostra Causa).
  4. ↑ Manuel Lainez (1852-1924), periodista, diplomàtic i legislador, besoncle del novel·lista Manuel Mujica Lainez.

Bibliografia

  • Osvaldo Cutolo, Vicente. Nuevo diccionario biográfico argentino (1750-1930) (en castellà). Editorial Elche, 1968. 
  • Sosa de Newton, Lily. Diccionario biográfico de mujeres argentinas (en castellà), 1972. 

Enllaços externs