Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.[1] S'atribueix a aquest rei el títol de rei de Navarra, quan el 987 al Monestir de San Juan de la Peña es titula: reinando Yo, D. Sancho, rey de Navarra, en Aragón, en Nájera y hasta Montes de Oca....[2]
Fill de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d'Aragó. Va governar el comtat d'Aragó en vida dels seus pares i, posteriorment, va heretar-lo juntament amb Pamplona, mentre que el seu germanastre Ramir va rebre el territori de Viguera sota el títol de rei, sempre reconeixent l'autoritat superior de Sanç II.[1]
En una època d'hegemonia del califat de Còrdova. Sanç va enviar diverses ambaixades de pau i amistad, el 971 i el 973, al califa al-Hàkam II. Es mantenen uns anys de pau, però es trencaren quan navarresos, castellans i lleonesos s'alien contra el sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban Gormaz el 975.[1] Al morir al-Hàkam II el 976 i en succeir-lo el seu fill Hixem II, tutelat per Almansor, els regnes cristians van veure perillar la seva estabilitat. Les tropes d'Almansor van vèncer els cristians a la batalla de Torrevicente, al sud de Sòria.[3] Almansor desfeu una coalició cristiana semblant el 981 a Rueda, prop de Tordesillas. Llavors Sanç II va voler cercar la pau, i va donar en matrimoni a la seva filla Abda al cabdill musulmà.[1]
A nivell intern va fer construir el monestirs de San Andrés de Cirueña (972) i San Millán de Suso.[1]
Descendència
Sanç II va contraure matrimoni amb la seva cosina Urraca de Castella, filla de Ferran González. D'aquest matrimoni van néixer:[1]
Tingué una filla il·legítima:
- Urraca de Navarra la Bascona, casada amb el cabdill musulmà Almansor i que, abans d'entrar en un convent, li va donar un fill conegut com a Abd-ar-Rahman Sanxuelo.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Sanç II de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Moret, José; de Alesón, Francisco. Anales del reino de Navarra: Investigaciones históricas de las antigüedades del reino de Navarra por el P. José de Moret (en castellà). E. López, 1891, p. 179.
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 495. ISBN 8495379945.
- ↑ Bariani, Laura. Almanzor (en castellà). Editorial NEREA, 2003, p. 221. ISBN 8489569851.
