Algunes de les seves obres més conegudes són el curt Now (1964), sobre la discriminació racial, que és considerat per especialistes com l'antecedent del videoclip, LBJ (1968) i 79 Primaveras (1969) que analitza a les principals figures de la Guerra de Vietnam (Lyndon B. Johnson i Hồ Chí Minh respectivament). El 1968, va col·laborar amb Octavio Getino i Fernando E. Solanes en el documental La Hora de los hornos, sobre els efectes de l'imperialisme a Sud-amèrica.
Fundador i director del Noticiero ICAIC Latinoamericano, la seva obra es va destacar per la presència activa del periodisme, el reflex d'importants successos històrics com la invasió mercenària a Cuba el 1961, el genial ús del muntatge i l'ús de la banda sonora com a part indissoluble de l'acció dramàtica. Defensava la importància del periodisme cinematogràfic com a enriquidor del documental i afirmava: "Jo informo d'esdeveniments a partir d'idees que tinc sobre aquests esdeveniments". Per la seva tasca com a cineasta va rebre més de 80 primers premis en festivals internacionals i concursos nacionals.
Abril de Vietnam en el año del Gato (1975) - La seva obra mestra. Tracta la guerra del Vietnam vista des d'una òptica antiimperialista, molt més precisa, veraç i humana que la resta dels documentals i pel·lícules fetes per EUA.
El sol no se puede tapar con un dedo (1976) - Fidel al XXV Congrés del PCUS