Situada dins del petit nucli de masos que conformen Palau Borrell, a ponent del municipi de Viladamat al qual pertany. L'església es troba adossada a ponent del mas del Batlle, del que forma part.[1]
Petita església d'una sola nau i planta rectangular amb absis de planta trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta de canó bastida amb maons disposats a pla, fruit d'una reforma moderna, mentre que l'absis presenta volta apuntada, està separat de la nau per un envà i dos graons li donen accés. L'arc triomfal és d'arc de mig punt, bastit amb grans dovelles de pedra. El nivell del terra interior es troba rebaixat respecte al del carrer, i els murs estan arrebossats i emblanquinats. Al fons de l'absis hi ha una finestra d'arc de mig punt atrompetada, no visible exteriorment. La façana principal presenta una portalada d'arc de mig punt adovellada, desplaçada a l'extrem sud de la façana. Per la banda interior, l'arc de la porta és rebaixat i bastit amb pedra. A la part superior de la façana hi ha un campanar format per dues pilastres sense arc, amb una petita campana. L'aparell és de còdols i pedra desbastada col·locats en filades seguides. A les cantonades hi ha pedres escairades. Als voltants de la porta actual hi ha restes d'una altra obertura més antiga.[1]
Durant el segle xvi, la Pia Almoina de Girona tenia drets sobre aquesta possessió del monestir. El paborde de la Pia Almoina era considerat senyor alodial del lloc.[1]
L'any 1780, en la signatura d'una concòrdia entre el monestir de Sant Pere de Galligants (agregat a la de Sant Miquel de Fluvià) i el notari Salvador Casals de l'Armentera, sabem que aquest personatge és el possessor del mas del Batlle i de la batllia del monestir. L'església s'utilitza de magatzem i forma part de la propietat del mas del Batlle.[1]
↑ 1,01,11,21,31,4«Santa Eulàlia de Palau Borrell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
_2.jpg)
