Està situada[2] uns 200 metres al nord-oest del poble, fora del nucli de població, molt a prop al sud de l'Estació de Font-romeu, Odelló i Vià del Tren Groc. El cementiri de Vià és a l'entorn de l'església.
Història
L'església s'encomanà a l'advocació de Santa Coloma. Com en el cas d'altres temples de la zona, la més antiga menció escrita apareix a l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (abans es creia que era de l'any 839, però s'ha descobert recentment que no és anterior al 1010),[3] amb la grafia Avizano. El nom de l'església apareix per primer cop, doncs, en un document de mitjan segle x, quan el comte Sunifred II de Cerdanya (ca 915 - 968) llegà al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un alou que limitava amb Santa Maria; i el 1163 consta en una butlla papal relativa als béns del monestir de Sant Martí de Canigó.
L'església actual es començà a edificar al segle xiii[3] i hauria succeït el temple original, versemblantment una petita construcció insuficient per a les necessitats del moment. Al llarg dels segles ha estat modificada considerablement. Va ser declarada monument històric de França[4] el 1964.
Arquitectura
El portalDetall de la mènsulaEl campanar d'espadanya
De l'església romànica només se'n conserva part de la façana meridional, feta de pedres tallades de grans dimensions, i el portal, envoltat per una arquivolta de tres arcs en gradació, el primer decorat amb boles i caps; el segon té forma de bossell i se sustenta en dues curtes columnes rematades per capitells massissos, esculpits però molt poc detallats:[5] el de l'esquerra mostra una figura dempeus al costat d'un animal, potser un lleó, i al de la dreta hi ha una persona amb un lleó a banda i banda. La porta és decorada amb ferramenta. Per dessobre i a l'esquerra del portal es pot admirar una mènsulaantropomòrfica, darrer vestigi[3] d'un antic porxo. Al mateix mur hi ha algunes petites mènsules de l'antiga volada o cornisa romànica, desapareguda. El temple és rematat per un campanar d'espadanya d'una obertura.
L'absis és quadrat, una transformació moderna de l'original romànic semicircular.
↑Potser desgastats pel pas del temps, però també s'ha escrit que potser originàriament ja no foren gaire esculpits [1]Arxivat 2014-11-17 a Wayback Machine.
Bibliografia
Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Gavín, Josep M. «Cerd 15. Santa Coloma de Vià». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2.
