Era una església d'una sola nau, estreta en relació a la llargada. El mur nord, arredossat a la roca, es manté fins a l'arrancada de la volta. El mur sud té una alçada d'1,5 m aproximadament. Resten unes filades de pedres de l'absis. Aquests fragments conservats mostren un aparell regular, probablement corresponent a una obra del segle xi.
Es tractava, segurament, d'un assentament monàstic, però no se'n conserva cap mena de documentació.
Està situada en un lloc desavinent i de difícil accés, tot i que el camí del Bosc d'Abella passa pels seus peus, una quinzena de metres més avall. L'accés, a peu i per camins no marcats ni fressats, es fa fent una volta per tal de salvar el desnivell pel costat de llevant de Santa Cauberola.
Etimologia
Aquesta església i monestir estava dedicada a una santa medieval, actualment caiguda en desús: santa Cauberola.
AYMAMÍ I DOMINGO, Gener i PALLARÈS-PERSONAT, Joan. "El trogloditisme al Pallars. Estat de la Qüestió". A: Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars 1997, 7. Tremp: Centre d'Estudis del Pallars i Garsineu Edicions, 1997. ISBN 84-88294-64-6
BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
